Apassionat, coma sò, per occitan e pera sua situacion especiau en Catalonha, tostemp m’an interessat, situacions parallèles que se produïssen en d’auti endrets. Un d’aguesti enclaus lingüistics, ei en Bierzo, en parçan nomentat Valle de Laciana (Tsaciana). En Leon era conservacion, era promocion, der asturleonés ei inconstanta, desordenada e poderíem díder qu’ei practicament inexistenta. Però ena part nòrd, frontèra damb Astúries, i trobam era Val de Tsaciana (Laciana) ena que parlen ua varianta der arturleonés que se coneish damb eth nòm de Patsuezo.

Era Val a ues 9000 persones, 15 poblacions, ei Resèrva dera Biosfèra pera UNESCO, compde damb ua estacion d’esquí, Leitariegos, e recebec privilègis de reis ath long dera istòria. Eth parallelisme damb era Val d’Aran ei gran.

Eth Patsuezo non ei ena escòla, ne ena administracion, ne enes mieis de comunicacion, ne a un reconeishement juridic... Non a era proteccion der occitan en Catalonha, però des de bères administracions e organizacions se hèn activitats entà revitalizar-lo, se hèn publicacions, s’emplegue en bèth discors e ocasionaument se’n hè bèth cors.

Hè dètz ans escriuí, en un article, sus eth Patsuezo e Tsaciana: “En Laciana non i a un govèrn pròpi fondamentat ena istòria e ena lengua coma ena Val d’Aran… Eth Patsuezo non gaudís de cap institucion de referéncia, non s’ensenhe ena escòla, non s’emplegue enes administracions…, sonque ua associacion, Amigos de Sierra Pambley, organize un cors annau, de dus dies, ena tardor. E ath delà de Laciana, eth desvolopament sociau deth leonés a molti parallelismes damb er occitan en França”. Aué, passats dètz ans, era situacion ei molt semblanta.

M’agradarà d’anar un dia entà Villablino, era capital de Tsaciana, entà constatar en quin estat ei era lengua, e peth moment tostemp que quauquarrés me comente que va entath Bierzo, li parli deth Patsuezo e li demani que me pòrte bèra informacion.

Darrèrament un cosin dera mia hemna, Gabriel Garcia, a anat entà Tsaciana e a hèt un vertadèr papèr de representacion. Prumèr m’enviè’c quauques fòtos des deth lòc; en ua d’eres i auie era Casa de Cultura damb ua grana inscripcion ena façada: “Patsuezo ia la nuesa tsingua. Quien nun diga tseite, tsinu, tsume, tsana nun ia del Vatse de Tsaciana”. Interpretem era frasa: fixatz-vos aquiu a on en latin occitan auríem ua èla “l” (o dues) en patsuezo i a “ts”, e se pronóncie [ch]. Tecnicament dideríem que se palatalize ena nomentada “che vaqueira”. Se cambiatz aqueres “ts” dera frasa” pera ua “l” se compren perfectament eth sòn significat en occitan. E donques en respècte ara lengua tradicionau mos cau parlar deth “Patsuezo” [pachuezo], de “Tsaciana” [Chaciana] e de “tsingua” [chingua]. E era frasa de referis ara leit (tseite [cheite]), ath lin (tsinu [chino]), ara lum (tsume [chume]), ara lan (tsana [chana]) e ara Val de Laciana (Vatse de Tsaciana [Vache de Chaciana]).

I a bères organizacions dera Vatse de Tsaciana qu’ajuden ara conservacion dera lengua. Podem citar eth Club Xeitu qu’entre d’autes accions hè eth mantieniment d’un diccionari digitau, organize concorsi literaris e d’auti actes. E ath delà se hèn estudis e s’escriuen òbres literàries d’autors coma Melchor Rodríguez, Eva González, Emilce Núñez, Severiano Alvarez…

Era Associacion Culturau Amigos de Sierra Pambley amassa damb er ajuntament de Villablino e Caixa Bank (!) convòque annaument un concors literari en Patsuezo.

Gabriel Garcia m’a portat quauqui libres de Tsaciana: eth Diccionari titolat “tseite, tsinu, tsume, tsana” patsuezo-castellano a ues 4000 entrades, de paraules pròpies deth Patsuezo, damb era explicacion en castelhan e er emplaçament semantic en encastre de Tsaciana. S’auetz curiositat la podetz consultar en diccionari digitau deth Club Xeitu. Eth diccionari ei òbra de Manuel Gancedo Fernández; ei curiosa era ordenacion alfabetica: dempús dera “l” i a era “ts”, era “che vaqueira”.

Me portèc tanben era “Gramática de Nós” de Roberto González publicada pera Associacion Amigos de Sierra Pambley en 2018, que se presente mès coma orientativa que non pas coma normativa. Entre es libres, tanben i a un tractat de Roberto González Quevedo sus era “che vaqueira”, interessant tà comparar era evolucion de “l” deth latin occitan damb eth der asturleonés. E tanben me portèc era “Hestoria de la mia vida” novèla de Eva González qu’acabe: “Tamien m’acuerdu tous lus dias de mieus padres ya hermanas ya rezo por tous pidiendo lu mechor”. E finalament Gabrièl mos portèc eth contacte de Mercedes Fisteus, cosso der Ajuntament de Villablino, escritora, que mostrèc eth sòn interès, per entrar en contacte damb era Acadèmia aranesa dera lengua occitana e per conéisher e comparar era realitat lingüistica aranesa damb era deth Patsuezo. Calerà contactà’i, intercambiar… e se cau calerà trobar-se e parlar-ne! Comparar dues situacions damb parallelismes en dus endrets der Estat, ei beneficiós entàs dus.