Opinion
Transmetre l’occitan als autres e tanben en familha? (e II)
Seguida de l’article Transmetre l’occitan als autres e tanben en familha? (I)
Veguèm doas familhas occitanas que la transmission linguistica familiala de l’occitan a capitat sus totplen de generacions.
Los Jouveau (e lo Felibritge)
Auziàs Jouveau (1847-1917), majoral dal Felibritge en 1897. Fuguèt un amic de Mistral.
Mariús Jouveau, son filh (1878-1949), majoral en 1913. Es capolier de 1922 a 1941.
Renat (el escriviá Reinié, coma lo prince de Mónego), Jouveau, filh de Mariús.(1906-1997) majoral en 1943, capolier de 1971 a 1982. De saber que li devèm “l’Jistoire du Félibrige” en 4 volumes. Faguèt elegir majorala en 1987 Pauleta Cherici- Porello qu’èran d’amics. Fuguèt un dals fondators dal Gropament d’estudis provençaus GEP.
Maria- Terèsa Jouveau , frema de Renat (1921-2005). Majorala en 1987.
Aquí tot s’aplanta qu’aguèron ges d’enfants. Los eiretiers donèron los archius al Palaci dal Rore d’Avinhon.
Los Barta (Barthe)
Emili Barta (1874- 1939), majoral en 1925. Escriguèt un molon de peças de teatre que d’unas aguèron un gròs succès en Lengadòc, en particular “Los profitaires” que son enfant Rogier editèt en grafica classica en 1969. Fuguèt un amic de Mistral.
Rogier Barta (1911- 1981) Majoral en 1965. Tot de lòng de sa vita aparèt “l’idèa latina” sensa succès (cf “L’idée latine” IEO, 1962, ”Une supernation nécessaire” La France latine 1966). Es l’autor de 2 lexics (oc-fr e fr-oc).
De legir son libre “Pròsas de tota mena” (edicions Amics de la lenga d’òc, Paris, 1979) ont apara l’occitan estandard. Se pòl trobar un “modus vivendi” entre los dialèctes un pauc normalizats e l’estandard. A sa mòrt, dins l’assaber publicat dins “Le Monde”es notat “Ni fleurs ni couronnes, mais des dons peuvent être envoyés à l’école maternelle occitane l’ametlier...à Béziers..”.
Aguèt ren d’enfants a nòstra conoissença.
Polèm trobar l’essencial d’aquelas informacion sus Wikipedia, dins lo diccionari biografic de Joan Fourié “Dictionnaire des auteurs de langue d’oc, de 1800 à nos jours (1994)”, dins lo jornal papier Prouvènço Aro e sus los arquius dal Ciel d’oc.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Primièr se cal saber occitan de nacion per donar un sens a la lenga, e donc se cargar de las easons de la parlar e la transmetre en famíilha.
Mas cal apréner la lenga per s'avisar qu'òm es de nacion occitana, e çò qu'apòrta aqueste fait e çò qu'implica coma deures.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari