Gérard TAUTIL ven de far espelir: «Par les rues et chemins de Signes. SIGNA Per carrieras e camins. Petite géographie cordiale d’un village provençal.» Un libre d’un centenat de paginas publicat per las Editions IEO-CREO Provença.

Gerard TAUTIL es professor onorari de filosofia e d’occitan dins sa forma provençala. A publicat maites obratges sus la realitat culturala, sociala e politica dels paises d’Òc. Mas s’es apassionat tanben per la recèrca toponimica dins Var, Estèrel e País cevenòl.

Nos prepausa uèi una caminada toponimica dins SIGNA. Aprèp una presentacion istorica, geografica, linguistica de la comuna e del vilatge provençal, presenta los noms de luòcs ligats a l’aiga. L’òm apren aital que Signa es plan provesit amb rius, sorgas, fonts, canals, poses, resorgéncias, survèrses...

Se fulhetatz lo libre, sauprètz çò que vòlon dire «Font de Briançon» ««la Gaude» «Lo Gapeau» « Lo Latay» «Luy, Luyi» «les Launes» «(Le) Raby» «Servi (la) Chemin de la Servi» e un molon d’autres idronims encara...

Venon puèi los noms del barris, frucha d’una istòria longarassa. Aital d’oronims e idronims venguts de las populacions mediterranencas coma las rasigas KAR-, KAL-, de mens 4000 ans; en passant per aquelas  portadas per de populacions vengudas d’Asia coma ALP-, TUKK-, mens 2000 ans; per arribar en Provença al Ligurs entre mens1800 e mens 600 ans. An laissat sus lor passatge, per exemple, los sufixes –sc (Pèiresc); -inco (Signenc) e ben segur BAL- (varienta de KAL-) que a balhat en provençal les Baux. La preséncia del latin es tanben fòrta aprèp los ligurs, los celtò-galeses, los celtò-ligurs e los wisigòtsgalèses.

Mas o afortís l’autor: « Pasmens, sabem ben que las rasigas las mai ancianas presentadas son de signes d’autras descobèrtas encara pus ricas. E per respondre amb aquela recèrca dels noms de nòstres barris e escarts que i ajudan, afortissem que davalan pas del cèl mas son cargats de las istòrias de las populacions ancianas.»[1]

Cabussam puèi dins lo monde de las carrièras, dels escorchis, de las plaças e plaçetas, de las andronas, dels camins. Carrièras ont un còp èra, lo vèspre a la fresquièra, las lengas de pelha fasián anar lo mataple! Biais de servar lo biais de viure amb convivénçia e paurala escambiada.

Demèst la riquessa d’aquel obratge, de notar un document fòrça agradiu: «Un exemple de diglossie dans la deuxième partie du XVIe siècle: un cadastre provençal traduit en français».Seguís un glossari, un lexic cortet dels mots emplegats, las sorgas cartograficas, una corta bibliografia e las publicacions de l’autor que n’es pas a son primièr obratge dins aquel domèni.[2]

Polit libronet assabentaire amb de fotòs de tria. De pas mancar![3]