Es naues tecnologies mos hèn a barar eth cap; e maugrat tot auem de seguir era musica e dançar, se volem existir. Hè tres ans eth ‘metavèrs’ semblaue que mos auie d’auferir era solucion ara permanéncia dera lengua. Calie està’i.

Quan apareishec eth ChatGPT, d’origen american, veiguérem que calie possar era preséncia der occitan enes sòns productes se voliem permanéisher. Hè quauques setmanes, eth ChatGPT a estat desplaçat, en matèria d’interès entar occitan, peth DeepSeek. Semblaue qu’aqueres aplicacions que permeterien era existéncia dera lengua occitana èren milhor assegurades peth producte chinés que non pas peth producte american. Però en aguesta carrèra bòrnia, Elon Musk ven d’anonciar Grok3, ua auta IA que competís damb es demès, e aguesti dies a apareishut MistralAI, de produccion francesa qu’ei eth competidor europèu. M’e quedat gratament susprés damb es expectatives qu’oferis “Le Chat”, era plataforma de convèrsa de MistralAI. Eth prumèr viatge que provè de comunicar-me damb “Le Chat” (eth sòn logo rebrembe un gat), hè dètz dies, trobè qu’ac hège en catalan. Li hi diuèrses preguntes e entre d’autes s’eth nòm dera empresa, Mistral, auie quauquarren a veir damb Frederic Mistral e me contestèc categoricament que non. Ena respòsta diguie que “Mistral és un vent fort i fred del nord-oest que bufa des de la vall del Roine fins al Mediterrani… el nom prové de l’occità i significa ‘mestre’ o ‘mestral’ referint-se a la força i la dominació d’aquest vent”. Quedè encantat: non ven de Frederic Mistral, però reconeish era raïtz occitana deth nòm. Li preguntè se coneishie era varianta aranesa dera lengua occitana e me contestèc “òc” e me’n hec ua descripcion. Li demanè, a continuacion, ua traduccion des deth catalan ar aranés e aquiu non en quedè massa content; i auie un excès d’errors. Volí comprovar coma traduïe ar occitan generau e eth resultat me siguec fòrça alentador. Era frasa “els nens mengen pomes que han agafat a l’arbre” produïe “los dròlles manjan de pomas qu’an agafat a l’arbre”. Me semblèc extraordinari. Le demanè se me coneishie e me hec ua disertacion de dètz línies sus era mia vida. Tot corrècte e tot en catalan. Èra gratament estonat.

Londeman sense gésser dera mia suspresa i tornè. Li preguntè, en occitan aranés qui ère Frederic Mistral en tot demanar-li era respòsta en aranés. Eth contengut ère corrècte però era redaccion ère plia de errors; e totun auie ues valors que cau destacar: emplegaue fòrça ben es connectors, es articles èren fòrça corrèctes… i auie ues cèrtes errors en vèrtbs, enes concordances, enes declinacions..., però me deishec damb era confiança de qu’aguestes dificultats se superarien, pr’amor qu’ei un gat intelligent. Eth camin ei dubèrt. Finalament li demanè se sabie qué ei eth Conselh Generau d’Aran e er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana e me hec ua disertacion de vint línies entà cada institucion, damb bèra error, qu’anarà apariant, però damb un 90% d’encèrts.

Aué Mistral daurís naues esperances tara lengua.

Mistral ei dirigida per antics empleats de Google, e Meta, que saben que cau independizar-se des americans e chinesi. Ei en còdi dubèrt, se que permeterà ua multiplicacion de milhores e aportacions, e en aguesti moments (veiram deman!) ei era propòsta europèa mès desvolopada, era líder, qu’a de perméter era conservacion dera lengua occitana e dera sua varianta er aranés.

Hè un shinhau mès de cent ans, Frederic Mistral tanben protagonizèc ua grana aportacion internacionau ath reconeishement dera lengua occitana.

En 1901 s’otorguèc eth prumèr prèmi Nobèl de literatura dera istòria. Eth premiat siguec Frederic Mistral. Eth 23 de noveme de 1901 eth diari “L’Europe” publiquèc: “Mos comuniquen d’Estocòlm qu’era Acadèmia suèca a concedit eth prèmi Nobèl de 300.000 francs per merits literaris ath poèta provençau Frederic Mistral”. Era notícia desvelhèc passions favorables però moltes contrarietats per tota França: escritors, periodistes, politics… chauvinistes de per tot s’enfrentèren ara decision. Era Academie Française parlèc d’ofuscacion e prestigiosi filològs, coma Gaston Paris que volec negar era existéncia dera lengua occitana, parlèren d’abominacion. Aqueres reaccions produïren pòur ena Acadèmia suèca que se despabilhèc a corregir era resolucion e a nomenar prèmi Nobèl, en lòc de Frederic Mistral, a Sully Prudhomme, poèta francés. Mistral quedaue coma finalista, en 1901, però era Acadèmia sueca quedèc damb un cèrt mauestar e volec mostrar era sua independéncia en tot otorgar nauament eth premi Nobèl a Frederic Mistral en 1904 e entà suavizar es causes l’otorguèc ex-aequo a José Echegaray, autor de teatre espanyol.

Ara 120 ans dempús d’aqueth terratrem de Mistral, un aute Mistral movilize es estructures dera lengua occitana. Benvengut MistralAI!

Li è demanat a Mistral perqué en 1901 non se dèc eth prèmi Nobèl a Mistral e me ditz que siguec per “qu’era lengua occitana non auie reconeishement internacional”. Discrèt e diplomatic Mistral!