En aquesta debuta de març, sortís lo CD novèl del grop La Mal Coiffée. Son titre: Rojas clava una trilogia dobèrta amb Roges (2020) e Roge caparrut (2022). Lo roge es la color simbolica de las revòltas mas tanben del vam e de las jòias. Las cantairas desiran metre en abans las istòrias doblidadas, las culturas mespresadas, las personas mesas de costat e tanben las iniciativas d’alternativa e las resisténcias que s’exprimon cap a l’anar malbiaissut del monde.

La formacion actuala es de quatre cantairas-musicairas: Carina Berny, Miriam Boisserie, Maria Coumes e Laeticià Dutech. Las percussions complètan las paraulas amb una plaça originala pels monocòrdes creats pel laütièr de la formacion, lo Marc Oriòl.

Lo CD es de nòu cançons que lo tèxte de uèit es degut al Laurenç Cavalièr. D’un aire l’autre, lo grop afirma que son Cantairas caparrudas; se los poders dison que sèm d’ases, bons a lor i metre una boneta sul cap, cal opausar la volontat ferotja dels ases de reguitnar e de patejar; en bolegant atal, segur que fremirà abans de tornar lo temps de las cerièras: «Sèm bèls! Sèm fòrça! Sèm lo refús! Sèm la natura que se defend! Coem la prima». En s’amagant del monde coma va, en s’amagant del digital e del nacional, del capital e del patriarcal, del multinacional e del piramidal, en atedant lo lum de la corsa fòla del temps, pensatz que nos poirem trapar «al mitan del Vivent, dins la lutz sorna del fuelhum»? Fòrça es de constatar que Nos an cambiada la lenga, mas capitaràn pas de cambiar las realitats fonsas. Una cançon de nòu, fàcia als encravatats que menan la dança de la finança, convida a cussonar e faire tombar la fusta bèla del monde vièlh. Nos demòra de gitar amb l’amarum caparrut de nòstra votz rabenta … un crit de guèrra a la misèra. Sabi pas se cal seguir lo Camin del solelh coma fasiá lo Glaudi Martí; las cantairas nòtan çaquelà que Seguissèm lo nòstre camin e lançan aquel avertiment: «Mesfisa-te! Pren garda que los pòbles sens memòrias pèrdon lo babaròt.»

E la novena cançon? Es la represa de la cançon primièra e emblematica del Glaudi Martí:Lo país que vòl viure, coma la marca d’una filiacion, de la seguida de la nòva cançon occitana, amb tèxtes engatjats per dire una volontat pel país d’Òc e per l’umanitat, unis tèxtes de frairetat e de solidaritat, de respècte de l’ecologia e dels païsans.

Aqueles engatjaments, aquela volontat exprimits par las cançons de Rojas son en adeqüacion amb los espers d’un moviment occitan viu, levat que demòra al moviment occitan de se trapar en adeqüacion amb las tematicas de las cançons de la Mal-Cofada.

Lo CD es produsit per l’Agéncia Sirventés. Per l’ora, un quinzenat de concèrts son arrestats per aquesta sason 2025 e, a costat de las scènas occitanas (coma al Festenal Deman e Passat Deman de Vic de Cèra, lo 24 de mai), se trapan tanben datas a Montreuil, en Alsaça o en Bretanha (coma a Pempoll https://br.wikipedia.org/wiki/Pempoull pel Festenal del Cant de… Marins/Gouel Kan ar vartoloded, lo 8 d’agost).

Non, s’es pas poirida la flor roja, es totjorn viva!

Mal-penchenat Roch