Hè quinze dies publicaua era prumèra part d’aguest article en que comencè a explicar qu’er aluenhament entre er occitan aranés e er occitan estandard, que cèrtes institucions an propiciat, va contra era lengua en generau e a un efècte negatiu sus era permanéncia dera varianta aranesa. A mesura qu’era globalitat desplace era localitat, damb es tecnologies, era IA…, era varianta locau cedís terren.

Ei naturau qu’a nivèu globau er occitan estandard, un occitan central, age mès trascendéncia qu’ua petita varianta periferica. Era lengua occitana ocupe 200 mil quilomètres carrats, a un territòri de mès de 15 milions de poblants e encara consèrve mès de 1 milion de parlants (300 mil enes avaloracions mès pessimistes) e a era istòria de lengua des trobadors, dera edat mieja. Era varianta aranesa correspon a un territòri de 600 quilometres carrats, a ua poblacion de 10 mil persones, un potencial de 2 mil parlants e ua istòria lingüistica documentada de mens de 150 ans. Era lengua occitana interèsse a mès de 50 universitats, era varianta aranesa entre damb dificultats en bèra assignatura des estudis de filologia dera UdL e enes programes de lengua dera UB. A nivèu internacionau non i a comparacion. Enes universitats de Japon an arribat a escríuer novèles, poesia, libres normatius, existís eth diccionari japonés-occitan… en occitan estandard. Ara mès que jamès eth jòc ei a nivèu globau e es accions locaus se diluïssen. Se volem qu’era nòsta petita varianta age futur l’auem de connectar dirèctament ara lengua generau. Metetz atencion damb es darrères dades sus er emplec deth catalan; segur qu’es dades der occitan generau, en França, son dolentes, molt dolentes, però ja temi es resultats sus era varianta aranesa e era sua potencialitat. Semble que gesseràn eth mès de juriòl.

Eth paradigma der interès dera lengua non ei nau; Joan Coromines escriuec a sa mare (Epistolari i Josep Pla, Destino, 2001):

«Demà..., acabo el vocabulari; sembla que farà unes cinc mil cèdules... Fins ara, per al treball de compilació, m’era possible de recloure’m en aquest racó de món que és la Vall d’Aran, però des d’ara em cal no perdre gens de vista que enlloc tant com en Lingüística és perillós d’estudiar una cosa isoladament. L’aranès no és un parlar solitari, sinó un dels innombrables dialectes gascons; un de tants, un xic més pur (i això és el que fa el seu interès) però en estreta relació amb els seus veïns. En les valls franceses que encerclen l’Aran es parlen fins a set varietats distintes i bastant separades, que haig de conèixer bé, perquè el meu treball només pot tenir interès general en quant contribueixi a determinar la fesomia del gascó; que quatre pastors d’un rebrec de Pirineu coneguin tal mot o ignorin tal altre és una cosa en si indiferent».

Er estudi dera varianta locau sonque a interès en encastre dera lengua generau.

Cau seguir promocionant era varianta aranesa pr’amor qu’ei era forma qu’emplegam es ciutadans aranesi, es de Catalonha, es poblants que viuem en territòri administrat pera Generalitat, però coma Coromines ac cau hèr en ua constanta relacion damb era rèsta der occitan. Cau qu’enes programes escolars aranesi e enes d’aprenentatge des adults s’introduïsquen aspèctes e passi entà apropar-mos, entà vincular-mos ar occitan referenciau, qu’a de mès en mès assegurat eth futur. Cau qu’es alumnes que gessen des escòles agen era capacitat de comunicar-se ena varianta aranesa, però tanben que poguen compréner, que poguen accedir e expressar-se en occitan estandard. Cau reprogramar es programes.

Cau que dem vida ath Diplòma de Competéncia en Lengua occitana deth Ministèri d’Educacion francés qu’enes examens permet qu’es alumnes s’exprèssen ena varianta aranesa però er examinador interlocute en occitan estandard, e es enonciats dera pròva son en occitan referenciau. Eth Diplòma de Competéncia en lengua ei eth solet diplòma de lengua occitana estructurat per un Estat e respon ara referéncia des nivèus deth Conselh d’Euròpa. Ei eth de mès naut estatus. Cau qu’en Catalonha es administracions reconeguen era validesa d’aguest titolacion.

E subertot, mos cau que comencem un debat sus es encastres d’emplec dera varianta aranesa e dera varianta estandard en Catalonha. I a espacis enes que cau conservar era varianta d’Aran pr’amor qu’ei era que comprenen es ciutadans aranesi e donques catalans, però en d’auti auríem de començar a emplegar era estandard.

E non cau desbrembar qu’era lengua occitana ei oficiau en Catalonha e que cau programes de proteccion e de desvolopament a nivèu de tota Catalonha a on er interès per estandard ei important. Hèr-la presenta sonque en territòri d’Aran ei condemnar-la, anequelir-la.

Marçal Girbau hec, en 2014, ua tesina, entara Universitat de Tolosa, titolada “Estandardizacion e diversitat dialectala: problèmas e solucions” en que valore es espacis enes que cau emplegar ua varianta o era auta. Damb era volontat de reiniciar eth debat en parlaram era setmana que ven.