Er occitan aranés quede desplaçat per occitan estandard. Auem era esperança qu’era Intelligéncia Artificiala aurà ua plaça entar occitan estandard e qu’aguesta formarà part des programes mès potents e des capacitats de traduccion automatica. E totun non èm segurs de qu’er occitan aranés, er occitan dera varianta de Catalonha, sigue en situacion d’ocupar un lòc e detectam qu’ena mesura ena qu’auance era globalizacion, er occitan aranés s’empetitís.

È recebut un comentari de Joan Charles Valadier en que considère qu’era varianta aranesa a comportaments molt semblants as des variantes mès pròximes dera frontèra e que quan pensam ena relacion dera lengua d’Aran damb es aisines tecnologiques entà arténher qu’era Intelligéncia Artificiala age en compde era varianta serie milhor, entà implementar er utís informatic, de tier en compde ua varianta gascona montanhòla araneso-coserano-comengesa. Compartisqui era idèa, d’auer en compde un occitan aranés ampliat damb es parlars que l’entoren pera frontèra, tot e que per rasons politiques me cau seguir parlant de “varianta aranesa”, però ac calerà auer present enes trabalhs tecnics.

E aguesta globalizacion que semble qu’aurà en compde era lengua estandard, segons es darrères incorporacions, mos a de servir entà replantejar era politica lingüistica en tot implementar, en Catalonha, en Aran, es dues variantes der occitan, e vincular de forma solida era varianta aranesa ara varianta generau.

Marçal Girbau presentèc ua tesina, en occitan estandard, ena Universitat de Tolosa, en 2014, titolada “Distribucion de foncions de las varietats lingüisticas de l’occitan: Estandard e diversitat dialectala”. Iniciaument auie estat un encargue dera Generalitat de Catalonha. Analise era preséncia des dues variantes ena politica catalana. Assegure er autor qu’es dues variantes, era estandard e era aranesa son reconeishudes, coma oficiaus, pera Lei der occitan en Catalonha, ce qu’obligue a qu’eth Govèrn auance damb un modèl de politica lingüistica damb dues variantes. Ena sua argumentacion, Girbau, partís deth principi d’exclusivitat, en sentit de que non s’an de barrejar, jos cap de justificacion, es dues formes dera lengua. E concrète que “la varietat preferenta deurà èsser la pròpria del grop, la varietat locala, excepte per aqueles cases de comunicacion interdialectala, panoccitana, exteriora, etc.” Plantege que cau auer en compde cinc critèris entà determinar en cada cas quina a d’èster era varianta a emplegar. Eth prumèr critèri ei era territorialitat, ei a díder que quan se hèn comunicacions des d’Aran, entàs aranesi o entara Val d’Aran, an d’èster en varianta aranesa.

Segon critèri, eth dera ciutadanetat, que complemente er anterior, e que podem exemplificar damb que s’era Generalitat de Catalonha hè ua intervencion adreçada as aranesi, ac a de hèr en aranés, o se bèra estructura aranesa se vò adreçar as aranesi de Barcelona, ac a de hèr ena varianta aranesa.

Tresau critèri, eth dera unitat e de comunitat lingüistica: calerà emplegar era varianta estandard quan es comunicats concernissen a tota era comunitat lingüistica, as occitans de tot eth territòri.

Eth quatau critèri eth dera internacionalitat, ei a díder qu’era comunicacion va adreçada a institucions europèes o mès enlà, a organismes en visita oficial… Alavetz mos i cau era lengua generau.

E eth cincau e darrèr critèri, eth dera visibilitat, que contemple aqueri cassi enes qu’er emplegaire vò hèr visibla era sua particulara forma d’expressar-se, e que vò dar sentit, preponderància, ara sua forma locau, ara sua varianta; per exemple ena literatura, ena poesia, ena toponimia, ena exonimia, ena antroponimia…

Eth trabalh de Marçal ven complementat damb era analisi d’un bèth numèro de cassi practics, entà resòler quina ei era varianta mès adequada en cada cas. Vau era pena de consultar-lo!

Sonque cau deishar clar qu’en aguesti moments provocat pes auanci tecnologics, pera pèrta de preséncia publica e privada dera lengua e peth creishent numèro de moviments migratòris, s’impòse ua naua reorientacion dera politica lingüistica, des deth Conselh Generau d’Aran e des dera Generalitat, e, aué tanben, des der Estat. E mos cau conjugar era convivéncia, o milhor eth possament dera preséncia publica, des dues variantes.

E acabi damb era reflexion d’un membre dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana, de qui non digui eth nòm, pr’amor qu’era comunicacion la hè per corrèu privat: “Un mot, sonque: un viatge mès, pòses (planteges) ua qüestion essenciau, valabla entà tota era lengua nòsta occitana, ua qüestion que toti es que son estacadi ath avénguer dera lengua, per tot en tèrres occitanes, calerie que se posèssen/calerie que mos posèssem. I a ua vertadèra reflexion que mos cau continuar. Eth «cas» aranés, d’articulacion entre «varianta» e «forma ‘estandard’» (que jo nomentarie «forma de referéncia» o «forma referenciau »), mos ajudarie a toti en aguesta reflexion essenciau.” En calerà parlar!