Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Opinion

Sul camin d’una dictatura?

Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

I a qualques jorns ara que lo monde occidental, al mens —mas d’autres païses tanben— foguèt estomagat de çò que ven d’anonciar la Maison Blanca. Lo «far de l’univers liure esclaira nòstre canton» —cançon, lo skate-board, de Fulbert Cant— se leva pas mai de Washington aparentament.

Cada jorn que passa nos mòstra un psicopata dins son esplendor e son poder de nosença. Los politicians ne foguèron las primièrs suspreses, eles que s’èran acostumats à sos capricis.

Mas, pensi qu’es util de far un pauc d’istòria e vos demandi de m’excusar se, per cas, la coneissètz ja… los mai joves benlèu pas!

Desempuèi qu’es estat elegit tornar a la Maison Blanca, aquel òme es pres d’una frenesia de desmolicion de tot çò que l’environa.

Quand èra estat portat a la presidéncia lo N°47 —aladonc N°45— faguèt lèu lèu de las messorgas la basa de sos messatges e de sos discorses. E los mèdia deguèron crear un mestièr novèl: los fact-checkers,es a dire de personas que verifican —e aquò pren de temps amb un arlèri atau!— totas las «veritats alternativas» que, el e sos collaborators — de la secretària jovenòta fins al politician del pèl blanc o cappellat que jogavan lo ròtle de la «votz de son mèstre» disián sens rire cada còp que dessarravan los caissals.

Al cors de sa primièra mandatura, los professionals de la verificacion an comptabilizat 30 573 messorgas, çò que fa mai de 20 messorgas per jorn.

Ieu que soi totjorn estat un paraulejaire —mas totjorn per la bona causa— quitament en i metent de bona volontat, soi segur que li poiriái pas far rampèl.

Dison que «messorga e difamacion, ne demòra totjorn quicòm» e o vegèrem quand refusèt lo resultat de l’eleccion presidenciala e convoquèt las corts de justícia que li donèron tòrt totas e favorizèt l’insurreccion del Capitòli. Las capitalas estrangièras comencèron de pensar qu’èra un pauc lunatic mas lo president novèl, Biden, tornèt adralhar los Estats Units dins la comunautat internacionala que coneissiam dempuèi la fin de la segonda guèrra mondiala. Las nacions occidentalas tornèron a lor rotina. L’empachèt pas de contunhar sas messorgas que, fin finala, venguèron la veritat per un fum d’Estatsunidencs.

Lo testarditge de Biden e la campanha «improvisada» e corteta la sa vicepresidenta tornèron portar nòstre psicopata a la presidéncia e a metre en practica çò qu’aviá anonciat que fariá per anequelir «l’estat pregond» menats per monde pervèrses.

Lo govèrn estatsunidenc novèl sembla mai a un gang de milionaris escortats per gardacòsses que un govèrn per menar lo país.

Son quite «fan-club» es inquièt e comença de se demandar se son vòte es pas estat desaviat quand lo veson far lo rodomont un jorn e dire lo contrari lo lendoman. Mas ne son pas encara arribats al punt de pensar qu’es un cabord dangierós per la societat estasunidenca e lo planeta.

Se cal pas jamai trufar d’un psicopata; au sens contra, cal totjorn prene al seriós çò que ditz e venèm de o viure recentament. S’èra vantat de far la patz en Ucraïna en telefonant al tsar de Moscòu…

Aviá dich que lo tsar lo crentava per çò que pensava qu’èra caluc; per un còp, mentissiá pas, es caluc!

Ça que la, ven de far amic-amic amb lo tsar de Moscòu e totas las nacions de l’Union Europèa son estadas palaficadas de l’entendre acusar lo president ucraïnian d’èsser un dictator e d’aver atacat Russia. Avètz dich messorgas encara?

Cal pas jamai oblidar qu’aqueste cabord qu’ensagèt de far un còp d’estat a totjorn refusat de prene sas responsabilitats. Detzenats de collaborators que l’an ajudat e portat sa bona paraula messorguièra son estats condamnats e empresonats — e perdonats totes un còp que foguèt president tornar. E jamai aquel brave òme a agut un mot de compassion.

Es l’incarnacionn de la coardiá que va amb la brutalitat del poder que balha la moneda.

Ara sustot, coma a obtengut una majoritat al Senat e al Congrès, que la Cort suprèma es gaireben tota a sa devocion e que sos quites maneflaires gausan pas bolegar una aurelha sens sa permission, se pòt permetre de trepejar la Constitucion e se los democratas se bolègan pas, los Estatsunidencs auràn un N°48 identic al precedent — lo vice president es encara pièger!

Lo país que coneisson los qu’an agut l’astre de i viure o simplament de lo visitar es mòrt e tornarà pas…

Après tot, òm s’acostuma a tot; alara, perqué pas a la dictatura!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

.t.
1.

NON, NON ! justament , la dictatura ne s'i fau PAS JAMEI acostumar...
Seré sa VICTÒRIA vertadièra.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article