Abans-dire[1]

Las maires, las filhas, las sòrres, represententas de la nacion, demandan d’èsser acampadas en Amassada nacionala.[2] Estent que l’ignorància, l’oblit o lo mesprés dels dreches de la femna son las solas causas dels malastres publics e de corrupcion dels govèrns, [elas] an decidit d’expausar dins una declaracion solemna, los dreches naturals, inalienables e sacrats de la femna, per tal qu’aquela declaracion totjorn presenta a totes los membres del còs social, lor remembre de longa lors dreches e lors devèrs, per tal que los actes del poder de las femnas, e aqueles del poder dels òmes podent èsser a tot moment comparats amb la tòca de tota institucion politica, ne sián mai respectadas, per tal que las reclamacions de las ciutadanas, fondadas d’ara endavant sus de principis clars e assegurats, viran totjorn al manten de la Constitucion, de las bonas costumas, e al bonur de totes.

Doncas, lo sèxe superior en beutat coma en coratge dins las dolors mairalas, reconeis e declara, en preséncia e jos los auspicis de l’Èsser suprèm, los Dreches seguents de la femna e de la ciutadana.

Art. I - La Femna[3] naís liura e demòra egala a l’Òme en dreches. Los destriaments socials pòdon èsser solament apevats sus l’utilitat comuna.

Art. II - La tòca de tota associacion politica es la sèrva del dreches naturals e imprescriptibles de la Femna e de l’Òme: aqueles dreches son la libertat, la proprietat, la seguretat, e subretot la resisténcia a l’asserviment.

Art. III - Lo principi de tota sobeiranetat se tròba subretot dins la Nacion, que n’es que l’acamp de la Femna e de l’Òme: cap de còs, cap d’individú, non pòt practicar d’autoritat que ne’n emane exprèssament.

Art. IV - La libertat e la justícia consistisson a tornar tot çò qu’aparten als autres; aital l’exercici dels dreches naturals de la femna a per bòlas que la tirania que l’òme li opausa de longa; aquelas bòlas devon èsser tornar formadas per las leis de la natura e de la rason.[4]

Art.V - Las leis de la natura e de la rason aparan totas las accions malfasentas per la societat: tot çò qu’es pas aparat per aquelas leis, sàvias e divencas, pòt pas èsser empachat, e degun pòt pas èsser constrenh de far çò que comandan pas.

Art. VI – La Lei dèu dire la volontat de totas e totes; totes las Ciutadanas e [totes los] Ciutadans devon concórrer personalament, o per lors representants, a sa bastison; dèu èsser la meteissa per totes: totas las ciutadanas e totes los ciutadans, estent egals a sos uèlhs, devon èsser tanben admissiblas a totas dignitats, plaças e emplècs publics, segon lors capacitats, e sens autres destriaments qu’aqueles de lors vertats e de lors engenhs.

Art. VII – Cap de femna es fòra lei: es acusada, arrestada e empresonada dins los cases previstes per la lei. Las femnas se plegan coma los òmes a aquela Lei rigorosa.

Art.VIII – La lei dèu establir soncament que de penas rigorosament e evidentament nescitas, e degun pòt èsser castigat qu’en vertut d’una Lei establida e promulgada abans lo delicte e legalament aplicada a las femnas.

Art.IX: - Tota femna estent desclarada fautiva, tota rigor es practicada per la Lei.

Art.X: - Degun pòt pas carcanhat per sos punts de vistas amai los pus prigonds, la femna a lo drech d’escalar al trencacap; dèu aver tanben aquel d’escalar a la tribuna; baste qu’aquelas manifestacions trebolan pas l’òrdre public establit per la Lei.

Art.XI: - La liura comunicacion de las pensadas e dels punts de vista es un dels dreches los mai precioses de la femna, del moment qu’aquela libertat assegura la legitimitat dels paires envèrs lors enfants. Tota ciutadana pòt doncas dire liurament, soi maire d’un enfant que vos aparten, sens qu’un prejutjat barbar la bute a amagar la vertat[5]; levat de respondre de l’abús d’aquela libertat dins los cases previstes per la Lei.

Art.XII: - La garantida dels dreches de la femna e de la ciutadana exigís una utilitat majora; aquela garantida dèu èsser instituïda per l’avantatge de totes, e non per l’utilitat particulièra d’aquelas a qual es fisada.

Art.XIII:- Per l’entreten de la fòrça publica, e per las despensas d’administracion, las contribucions de la femna e de l’òme son egalas; parteja totas las corvadas, totes los trabalhs penoses; dèu doncas aver drech a la meteissa part de la distribucion de las plaças, dels emplècs, de las cargas, de las dignitats e de l’industria.[6]

Art. XIV: - Las Ciutadanas e Ciutadans an lo drech de constatar per eles meteisses, o per lors representants, la necessitat de la contribucion publica. Las Ciutadanas pòdon i aderir que per l’admission d’un partatge egal, non solament dins la fortuna, mas encara dins l’administracion publica, e de determinar la quotitat, la sièta, lo recobriment e la durada de la talha.

Art. XV: - La massa de las femnas, aligada per la contribucion amb aquela dels òmes, a drech de demandar compte, a tot agent public, de son administracion.

Art. XVI: - Tota societat, dins la quala la garantida dels dreches es pas assegurada, ni la trencadura dels poders[7] determinada, a ges de Constitucion; la Constitucion es nulla, se la majoritat dels individús que compausan la Nacion, a pas portat pèira a son escritura.[8]

Art. XVII: - Las proprietats son a totes los sèxes recampats o desseparats; an per cadun un drech inviolable e sacrat; nul ne pòt n’èsser privat coma patrimòni vertadièr de la natura, tirat quora la necessitat publica, legalament constatada, l’exigís evidentament, e jos la condicion d’una indemnitat justa e prealabla.