Massa soent auem persutat qu’ua des mancances mès grèus deth catalan entà assegurar era sua perviuença, ei que non a un Estat, e la compdam entre es lengües sense Estat. Desbrembam qu’Andòrra ei un Estat, petit, però ei Estat, qu’a eth catalan coma lengua oficiau. Tostemp se mos auie apareishut, Andòrra, a nivèu de lengua coma un parçan damb granes concessions lingüistiques mediatizades pera economia e es interèssi toristics. Valoràuem que non i auie mès exigéncia pera pòur a represàlies e a qu’es poders factics bloquegèssen eth desvolopament dera economia. Però ara, dempús des darrèrs aconteishements, mos calerà guardar Andòrra damb ua optica diferenta. En abriu d’estan passat Andòrra aprovèc damb ua notabla majoria (25 de 28) era Lei 6/2024 de 25 d’abriu, dera lengua pròpia e oficiau. Er article 1 ditz: “La llengua pròpia i oficial d’Andorra és el català. El català és un element fonamental de la identitat, de la personalitat i del patrimoni cultural d’Andorra”.

Era Lei a causes destacables, coma era proteccion dera varianta pròpia en article 7: “La variant de la llengua catalana a Andorra ha de ser objecte d’estudi i protecció”. Tanben er occitan a ena Val d’Aran un espaci de proteccion dera sua varianta. Explicite, era Lei d’Andòrra, eth besonh de garantir er emplec qu’an es empreses, eth personau dera administracion, era administracion de Justícia..., era obligacion de que sigue ena toponimia, en torisme (es huelhetons e es publicacions an d’èster au mens en catalan), enes nòms comerciaus, rotulacions… tot a d’èster en catalan. Era lei se referís ath personau sanitari, as servidors publics, ath professorat… e ara sua obligacion de conéisher eth catalan e començar es convèrses tostemp en catalan… Se’n pòt préner modèl entara Val d’Aran. Es espacis de proteccion deth catalan en Andòrra son, tanben, es der occitan en Aran.

Però ja ei sabut qu’ua Lei non a recorrut se non se la desvolope. Andòrra, conscient deth besonh d’auançar, ven de publicar eth Decret 78/2025, deth 12-3-2025, d’aprobacion deth Reglament d’emplec dera lengua oficiau ena Administracion generau e ena Administracion de Justícia. Aciu comence eth desvolopament dera lei dera lengua de 2024, de forma decidida. Mane eth Reglament que tota era rotulacion dera administracion a d’èster sonqu’en catalan, tota era documentacion intèrna a d’èster en catalan, era lengua orau dera Administracion ei eth catalan, es webs dera Administracion an d’èster en catalan… Eth Reglament obligue a qu’es convèrses entre trebalhadors dera Administracion siguen en catalan. Andòrra oferís un modèl, que naturaument ei util entà un petit país coma Aran. Hèr un reglament ei ua competéncia qu’an es administracions locaus. Dempús cau complir-lo… ei clar!

Un Reglament ei un arnés entà possar er emplec der occitan en Conselh Generau d’Aran. Però… eth Conselh Generau d’Aran ja a un Reglament “peth quau se regule er usatge der aranés, occitan d’Aran, lengua pròpia d’Aran”. Siguec publicat en junh de 1994 jos eth govèrn dera sindica Amparo Serrano. Ara, passats 30 ans, ei desbrembat però seguís vigent, arrés l’a derogat, e donques cau assegurar-ne era aplicacion. Veigam quauqui articles deth madeish.

Er article 2 ditz que “S’a d’emplegar preferentament er aperament ‘lengua occitana d’Aran’ o ‘aranés’ en toti es encastres d’actuacion dera Administracion, e exclusivament en encastre docent, ena projeccion culturau exteriora e en quinsevolh aute que requerisque aguesta precision entà explicitar er aperament scientific dera varietat lingüistica pròpria d’ Aran. Demore defenut atribuïr eth qualificatiu lengua o idiòma ar aranés”. Ara, quan eth reglament encara ei vigent, trobam massa soent era denominacion de “lengua aranesa” per membres e manaments dera administracion aranesa e catalana, se que mos hè maucòr; ei un incompliment grèu!

Destaqui quauqui redactats d’articles aleatoriament: “ Es actuacions intèrnes deth Conselh Generau d’ Aran s’an de hèr en aranés. Toti es impresi emplegats pes desparièrs organs deth Conselh Generau d’ Aran an d’èster redactats en aranés. Es estudis, projèctes, memòries, pressupòsti, escritures e trabalhs analògs qu’eth Conselh Generau encomane a tresaus, s’auràn de redactar preferentament en aranés. Es libres, es revistes e, en generau, toti es afiches o es plaques e publicacions qu’edite eth Conselh Generau d’ Aran, com tanben es mensatges que s’emeten a trauèrs des mejans de comunicacion, s’an de her en aranés. Es cargues politics e administratius deth Conselh Generau d’ Aran s’an d’exprimir normaument en aranés pendent es actes publics o enes actuacions realizades en encastre dera Val d’Aran..., quan era intervencion sigue per rason deth sòn pròpi cargue...” E mès, e mès. E naturaument toti coneishem situacions, espacis, encastres deth Conselh Generau, des sues dependéncies, de Sanitat, de Torisme, de Miei ambient, de… a on er incompliment d’aguesta norma ei ua realitat. Terribla realitat! Continuaram era analisi.