Era Deputacion de Lhèida, en noveme de 2009, aprovèc eth prumèr Reglament sus er emplec deth catalan e der occitan (aprobacion definitiva de 18 de junh de 2010) a on s’obligaue ar emplec der occitan en bères circonstàncies: expedicion de documents, quan recep era sollicitud en aguesta lengua o ei documentacion adreçada exclusivament a institucions d’Aran, era retolacion publica en Aran, era senhalizacion, eth foment des activitats professionaus e culturaus… Eth Tribunau Superior de Justicia de Catalonha, en 2013, anullèc quauqui articles, subertot es qu’emplegauen era paraula “preferent” entà referir-se ara lengua e açò afectèc ar occitan. E totun, aguesta anullacion, non semble qu’age perjudicat er emplec reau der occitan pera Deputacion. Era redaccion e aprobacion deth reglament servic de detonant entà desvelhar es actuacions en favor dera lengua.

Recentament, Andòrra, petit Estat deth Pirenèu a aprovat un ambiciós Reglament d’emplec deth catalan damb contenguts decidits enes manaments ara administracion qu’obligue a qu’en cèrti encastres sigue exclusiu, eth catalan. Andòrra, un petit Estat damb ua grana Lei dera lengua pòt orientar un Reglament d’aguestes caracteristiques en Conselh Generau d’Aran, maugrat que non sigue un govèrn d’estat.

Un Reglament ei ua norma que cau complir. Eth d’emplec lingüistics deth Conselh Generau d’Aran a 30 ans. Siguec publicat en 1994. Enes començaments, eth Conselh Generau obsequièc damb uns emmarcats, damb era seleccion d’aqueri articles mès representatius entà que siguessen exposats enes Ajuntaments, escòles e centres administratius diuèrsi dera Val d’Aran. I auec ua bona difusion. Encara se’n pòt veir bèth un en bèth Ajuntament.

En noveme 2007, hè 17 ans, era actuau Sindica d’Aran, Maria Vergés, qu’alavetz ère era Cap de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh Generau d’Aran, en un comunicat as trabalhadors les diguie: “Coma dejà sabetz eth Conselh Generau d’Aran possedís un reglament pròpri d’usatge der aranés (…) que definís e regís er usatge dera lengua laguens d’aguesta administracion. Plan per açò vos hèsqui arribar ua còpia d’aguest reglament en tot rebrembar-vos qu’ei de besonh redigir en aranés tota aquera documentacion qu’age d’arribar dehòra der encastre deth Conselh (informes, impresi, convocatòries d’accès…) e tanben aqueres comunicacions intèrnes, ath delà dera rèsta d’aspèctes que tracte eth nomentat reglament...”. Ara coma Sindica ei mès evident qu’eth compliment dera norma deu d’èster artenhut.

Eth reglament lingüistic deth Conselh Generau d’Aran ditz que “Er Aranés (Occitan d’ Aran), com lengua pròpria d’Aran ei oficiau ena Val d’ Aran, n’ei tanben deth Conselh Generau d’Aran e dera Administracion locau aranesa e des autes corporacions publiques que ne depenen.” Aguesta declaracion manifèste er esperit que pendent aguesti 30 ans a orientat es diuèrsi governants deth Conselh Generau, Però “ua causa ei predicar e era auta repartir gran”, e maugrat tot trobam encastres dera administracion deth Conselh Generau a on er emplec der occitan non a era preséncia que requerís aguest Reglament.

Eth Reglament establís manaments ena exigéncia dera lengua enes seleccions de places laboraus, ena formacion deth personau ath servici dera institucion, enes publicacions deth Conselh Generau d’Aran, enes campanhes (tanben es toristiques), enes dossièrs, enes comunicacions oraus, enes aperades telefoniques…

Ara, 30 ans passats, calerie actualizà’c entà adaptar-se ara realitat. Er article 24 ditz qu’entà “garantir eth compliment d’aguest Reglament, era Direccion de Politica Lingüistica se n’encuedarà de hèr-ne era seguida e se crearà ua Comission de Seguida integrada peth Sindic deth Conselh Generau, era Conselhèra de Cultura, eth Secretari, eth Responsable dera Direccion de Politica Lingüistica, un conselhèr de cada un des grops politics presents en Conselh Generau d’Aran, un representant deth Comitat d’Empresa, en cas de que ni age, e un o dus expèrts en Dret lingüistic o en Sociolingüistica occitana nomentats peth Sindic. Aguesta Comission de seguida s’amassarà (...) entà analisar eth compliment deth Reglament (...). En tot cas, s’a d’amassar aumens un viatge ar an. Era actualizacion, shamplament o revision deth Reglament tanben depenen d’aguesta Comission, era quau harà er estudi e era prepausa corresponenta ath Plen deth Conselh Generau d’Aran entà que, se conven, n’apròve era modíficacion.”

Suggerisqui que se recupère eth Reglament e eth sòn compliment per miei de constituïr era “Comission de Seguida” (jo en dideria Seguiment). E se certament en aguesti 30 ans non a existit era Direccion de Politica Lingüistica, a existit ua estructura damb es madeishes finalitats, e nòms diuèrsi, qu’actuaument se nomente “Airau de Lengua”. Calerie encargar, ar Airau de Lengua e ara Comission era redaccion de propòstes d’accions a empréner, entà adaptar-lo ara realitat, e era elaboracion d’un informe sus er estat de compliment deth Reglament... o non!