Eth passat dimars, dia 8, en Barcelona se presentèc era òbra La Memòria dels Catalans dirigida per Borja de Riquer, que recuelh es elements istorics qu’an conformat era personalitat, era forma coma son es catalans. Eth libre compde damb 136 collaboradors. “S’a hèt ua seleccion de lòcs de memòria, d’eveniments, de mites, de personatges, de legendes qu’interrelacionats an dat forma ara identitat catalana”. Ei composat de 221 capítols cuerts (mès de 1000 pagines) enes que s’identifiquen simbèus catalans coma “els Segadors”, era Senyera..., Montserrat, Poblet..., Sant Jòrdi, er 11 de seteme, er 1r d’octobre … Verdaguer, Rafael Casanova, Gaudí… E entre toti eri en destaqui er article titolat “La Vall d’Aran i l’aranès: llengua i territori en la construcció d’un país”, elaborat per Jèp de Montoya a on destaque eth procès dera lengua occitana en Catalonha, es hèts istoris mès emblematics, era recuperacion deth Conselh Generau d’Aran e era creacion der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, dera que n’ei President. Ditz Montoya: “...els aranesos i els catalans han sabut trobar la manera de dignificar les institucions pròpies del país i la llengua d’Aran, que son els símbols de la seva personalitat, del seu fet diferencial, al nivell més alt”. Aconselhi era òbra; en destaqui qu’ena seleccion d’aqueri mès de 200 aspèctes que Borja de Riquer e er important equip assessor dera òbra, an destacat coma conformadors dera identitat catalana, i a era existéncia dera varianta aranesa dera lengua occitana e eth procès seguit per Catalonha entara sua proteccion. Catalonha, damb er occitan der Val d’Aran, mòstre qué ei era solidaritat lingüistica e eth respècte pes minories.

Eth dimars anterior, eth 1r d’abriu, organizat peth CAÒC (Comitat d’Afrairament occitanocatalan), en Ateneu Barcelonés, Joan Claudi Forêt conferencièc sus era literatura occitana en sègle XXI. En noveme de 2008 ja hec ua conferéncia en madeish Ateneu, sus literatura occitana.

Joan Claudi Forêt ei editor, escritor e expèrt en literatura occitana (pòrte mès de vint ans ensenhant-la) ath temps qu’ei ua persona significativa en encastre der occitan en Catalonha. Participèc, en 2015, enes prumèrs corsi deth nivèu C1 d’aranés (occitan d’Aran), organizats peth Conselh Generau d’Aran, coma professor de literatura occitana. Era sua intervencion durèc ueit ores. Es sues classes èren complètes en tot gésser des des trobadors e presentar un quinzenat d’autors emblematics dera literatura occitana. Ère interessant d’escotar-le díder qu’era literatura occitana “es la mai anciana d’Euròpa e quita pas de s’escriure despuèi mila ans, malgrat la situacion d’inferioritat sociala ont es tenguda despuèi cinc cents ans” o ère un plaser senter-le díder que “un catalan es un occitan qu’a reüssit”. Eth cors siguec, tàs alumnes, un pònt entre era Val d’Aran e era rèsta d’Occitània.

E Joan Claudi ei, a mès, un antic assessor dera Generalitat de Catalonha entà qüestions relacionades damb er occitan. Formèc part deth Grop de Lingüistica Occitana (GLO) que de 2008 a 2010 assessorèc ara Generalitat en aguesti ahèrs. Èren es ans d’elaboracion dera Lei der occitan. En 2010 eth vicepresident deth Govèrn de Catalonha, Josep-Lluís Carod-Rovira li escriuec entà manifestar-li que “pendent tres ans… as ajudat a determinar lo principi basic de la politica lingüistica de la Generalitat de Catalonha en çò que concernís la lenga occitana: l’unitat de la lenga occitana e l’existéncia d’un referent… Los documents elaborats… mòstran que i a sonque una lenga e divèrsas expressions de la meteissa. D’entre aquelas expressions, en Catalonha ne remarcam l’aranés, la protegissèm pel dessús de las autras variantas dialectalas e nos remembram tostemps que la lenga es l’occitan e qu’a una forma definida e una manifestacion actuala e istorica emblematica. Es aital que per tot aquel conselh elaborat pendent aquestes tres ans, pel vòstre trabalh... vos vòli plan manifestar ma reconeissença e ma satisfaccion d’aver comptat amb vos per un prètzfait tan trascendent.”

Joan Claudi Forêt a organizat quauque viatge entà Barcelona damb es sòns alumnes de lengua e literatura occitana de Montpelhièr. Barcelona ei un referent entara lengua occitana.

Em tot valorar er occitan ena identitat catalana e es actes de presentacion de La Mèmòria dels catalans e era conferéncia de Forêt cau considerar qu’ad aqueri que viuem ena Val d’Aran era distància mos aluenhe massa dera capitalitat culturau de Barcelona.

Ei per aguesta valor e aguest tipe d’actes e pera capacitat dinamizadora de Barcelona qu’er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, en passat plen de juriòl, acordèc d’instar ath president entà qu’estructurèsse ua sedença, o ua delegacion der IEA-AALO en Barcelona; era preséncia dera Acadèmia en tot tipe d’aconteishements e era irradiacion dera sua activitat serie mès facila e subertot gaudirie de major extension e representacion. A veir!