Opinion
Lagalla Tilo (Tièri)
Aquel creator pensa a la cultura de nòstra region. Qu’es aquò?
Darrier l’estereotip de la Còsta d’Azur, las palhetas, la riquessa aparenta (villas, veituras, batèls), la lei de l’argent de Mentan a Sant Tropètz, amb lo festenal de Cana, un autre monde al final, qu’es la realitat? La cultura d’aicí es occitana, mas se ve pas. Sembla un pantais mas existe ben pasmens. La cultura d’aicí a qualqua ren de dire en se, reconoisse l’autre tanben. Utiliza l’ironia amb las tantiflas simbòl tant de pauretat alimentària coma de riquessas (100 patatas). La recèrca de glòria seria aver una estàtua e aver de cagas de colombs sus la tèsta? La vida normala de gents que vivon aicí se ve pas, la culturala populara ni mai.
Biografia
“Naissut en 1966 a Cana, Tièri Lagalla, enfant dei “Brossalhas” (espitau canenc), es transferit d’urgença a Nissa, per obtenir en 1991 lo sieu diplòme a l’E.S.R.P. (Escòla de Sant Ròc dau Pantai) opcion neo-folcloric. En 1992, a l’intuicion dau Gòbi (… dau monde entier, unissèm-nos!) e la revelacion dau Ravi en 1993, e VIVA! Despuèi, dins una postura de trobador (trobaire), nos passeja dins una performança continua: “Lo gran festival” ont, acompanhat dei sieus dessenhs, pinturas, vidèos e chacha, usina un real insensat. Esclarat ai “Tantiflas & Lume”, “Lo gran festival” se realiza a l’ombra dei margaridetas amb un colomb sus la tèsta, una tarta de crema a la man, acompanhat d’una melodia expirada e mentala; la renaissença presa au salabre (l’épuisette), nos convida a èstre-aquí, urosament desencantada” cf. http://performance-art.fr/fr/biographie/thierry-lagalla
Realizacions: consultar a lista de 2006 a ancui.
Exposician “La galaria en camin”
“Resta aquí pròche, astraccion [abstracion]”
Performança: LO NIÇARD NON MI FA PAUR – Not Afraid of Niçard cf. “Description: Aprendissatge actiu e clamat dau Niçard”.
Per fin de preparar fonologicamentalament l’auditòri a una initiacion au niçard, un karaoké: Pantai! li es presentat. Li es proposat de bramar li mòts escrichs a l’ecran: PANTAI! Preparat fisicament, l’auditòri pòt continuar son initiacion a partir de la traduccion de l’Èstre e Temps d’Heidegger, despuèi la cubertura en passant per lei paginas deis informacions: títol, nom de l’autor, nom de l’editor, nom dei personas aguent collaborat, nom dau traductor, annada d’edicion… jusc au capítol promier: l’exposicion de la taca d’una analisi dau DASEIN. Una atencion particulara es portada a la traduccion dau DASEIN. Tres possibles son presentat, la causida d’Èstre-aquí es pres per sa paronimia a Estella e Estrassa.
L’auditòri apren de conjugar Estre-aquí e a respòndre a la question Siès-aquí? Après question, una respònsa collectiva es demandada per fin d’exprimir per la soma de l’expression deis Èstre-aquí, la clamor de l’Èstre. L’ensèm dei nocions seràn represas en musica, per fin de fixar lei recents aprendissatges.»
Autre vidèos:
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari