Darrièr los arguments proteccionistas, l’administracion Trump tanben es un govèrn que valoriza un nacionalisme populista. Se presenta Trump coma opausat a la mondializacion e sos efèits subre l’identitat de l’estat american. Met l’accent subre l’anglés coma lenga nacionala dels Estats Units. Es una vision populista d’una identitat nacionala americana unificada. Lo nacionalisme jos l’administracion Trump es associat a una vision omogenèa de la cultura americana, ont la diversitat lingüistica e culturala es considerada coma una menaça.

Aquel imperialisme intra en conflicte amb los esfòrces de Quebèc per promòure e protegir la lenga francesa. La defensa de l’unilingüisme francés en Quebèc es interpretada coma una forma de resisténcia a la dilucion de las identitats culturalas de l’America del Nòrd.

Dempuèi 2022, la Lei sus la lenga oficiala e comuna de Quebèc (que se ditz tanben lo Projècte de lei 96) portèt mantuna modificacion de la Carta de la lenga francesa. A per mira d’afortir l’unilingüisme francés al trabalh, del sector de la santat a la ret de l’educacion, amb una limitacion de las inscripcions dins l’ensenhament segondari bilingüe anglofòn, a l’afichatge comercial en francés e l’us obligatòri dels francés per totes los arribants novèls. A partir del mes de junh venent, la lei prevei una neta predominança del francés sus las faciadas dels comèrcis e la preséncia d’una descripcion en francés sus las etiquetas dels produits.

Lo govèrn Trump classèt aquela lei quebequesa 96 dins la categoria de las barrièras comercialas canadianas. L’administracion Trump ne profieita per sosténer las «inquietuds» del mitan entrepreneurial estatsunidenc respècte a l’obligacion d’etiquetas en francés.

Lo rapòrt 2025 sus l’avaloracion dels escambis comercials dels Estats Units, recentament difusat pel govèrn del president Trump remembra qu’en Quebèc, las entrepresas deuràn revisar las marcas de comèrci non francofònas qu’apareisson sus lors produits e tradusir en francés tot çò que se referís a la “descripcion del produit o fa usatge de “tèrmes generics”.

Aital, Trump coma fòrça partits populistas europèus insistisson sus una identitat nacionala “pura” o tradicionala, blanca, anglofòna, crestiana als Estats Units o francofòna e crestiana, excluissent las autras lengas de França per lo Rassemblament Nacional. Compartisson una volontat de defendre la “cultura majoritària” percebuda coma menaçada, al prètz d’una exclusion de las culturas minorizadas. Lo multiculturalisme es vist coma un dangièr per la coesion de l’estat, al nom d’aquela “cultura majoritària” que dison nacionala.

Trump coma fòrça partits populistas europèus utiliza lo populisme coma estrategia electorala. Se presentan coma la votz del pòble contra los dominants, se posicionan coma antisistèma, defensor dels “oblidats”. Aital, lo Recampament Nacional se ditz contra los eleits parisencs, los tecnocratas o los eurocratas. An tanben coma punt comun una retorica del “nosautres contra eles”, ont las minoritats venon de còps los bocs emissaris.

Los occitanistas devon preparar la seguida d’aquela èrsa populista. Quand los partits nacionalistas o l’administracion Trump atacan o marginalizan de grops minoritaris o minoritzats, aquò provòca una reaccion d’afirmacion: los minorizats se mobilizan per defendre lor cultura, lor lenga o lor religion. Aquela reaccion deuriá ajudar los occitans a reivindicar lor plaça dins la societat e a refusar l’invisibilizacion o l’estigmatizacion.

La pujada d’aqueste nacionalisme populista deuriá butar los democratas a s’unir contra un enemic comun. Aquò poiriá crear d’aliganças nòvas entre minoritats, militants progressistas, intellectuals, artistas, etc.

Poiriá èsser l’escasença per los occitanistas de tot partit, de totas las associations, del monde cultural, entrepreneurial o economic de profeitar d’un contèxt de revelh democratic collectiu per demandar una melhora representacion de l’occitan, una proteccion dels dreits linguistics e benlèu un cambiament de lei per un estatut legal per l’occitan.