Sòci dempuèi un quarantenat d’annadas d’un Institut d’Estudis Occitans que festeja, ongan, los sieus 80 ans, ara, me sembla que cal prepausar una reflexion que fedère las iniciativas a l’entorn de las questions: qué volèm per l’IEO, qué volèm que siá l’IEO, dins la forma e lo fons, per uèi e deman?

Bèl primièr, me pensi que cal que l’IEO represente clarament la (pan)occitanitat, de las Valadas alpencas a l’Atlantic, de la Val d’Aran pirenenca al Lemosin e a l’Auvèrnhe del Massís septentrional. Per çò qu’es de l’accion, vesi tres domenis que son tres orientacions que cal qu’encarne l’IEO en tot trabalhar a ne rendre coerenta l’articulacion:

1. L’IEO es un “institut d’estudis” (es lo sieu nom) que ja es pas mai institut d’estudis e o cal assumir. Mas, es important que l’IEO jògue un ròtle, non pas dins la recèrca (ja que se’n fa pas a l’interior) mas dins la difusion, la valorizacion, la promocion de la recèrca academica cap a las sòcias e als sòcis e la populacion tota, per venir una vertadièra interfàcia amb los universitaris e cercaires (que n’i a tanben dins l’IEO mas i son pas totes) e mai amb lo Congrès permanent, l’Acadèmia aranesa dera Lengua Occitana, los “joves cercaires occitans”, l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, l’Institut d’Estudis Catalans... e de partenaris coma lo CIRDOC-Institut Occitan de Cultura;

2. Ne deriva la segonda direccion: l’IEO es un “organisme” de promocion e de socializacion de la lenga que passa per una accion d’educacion “populara” e la difusion de la produccion intellectuala e artistica, los corses de lenga, las conferéncias, las manifestacions culturalas, totas las accions per l’usatge public de la lenga. Li cal un ligam fòrt amb l’OPLO, mas tanben aquò implica l’importància e la necessitat de las seccions de “terren” que son lo sòcle de tota la Federacion;

3. N’emana la tresena orientacion: l’IEO es una associacion de reivindicacion per la lenga d’òc, en coordinacion amb las autras associacions qu’òbran per la lenga sul territòri (Calandreta, FELCO, Òc-Bi, Felibrige, PEN-Club occitan) e las autras associacions vesinas d’endacòm mai, per pensar d’accions comunas.

Aquestes tres domenis son, per fòrça, “militants”, valent a dire que demandan d’amiras ambiciosas e d’exigéncia. Son d’eles que naisson las accions que se decidiràn en obligatòri partenariat entre totes los “escalons” de la federacion qu’es l’IEO. Cal veire los diferents “nivèls” de l’IEO coma “elements” articulats que son la quita esséncia de la ret que forma la Federacion IEO e que ne son constitutius. Es solament amb un dialòg dirècte e permanent entre eles que se poirà menar un projècte comun ja qu’es necite un projècte comun que, cadun, i pòsca jogar un ròtle important o i menar la sieu pèira.

Aquò significa un malhatge territorial plan fòrt, afortit e reforçat, e una organizacion clara:

• una federalizacion, verticala per definicion, mas que tròbe un biais de foncionar en ret “orizontala”, ont l’orizontalitat se basa sus una subsidiaritat, una mutualizacion e una complementaritat organicas entre totes los elements que compausan la Federacion, una e multipla. Dins un tal encastre, l’IEO Federal es pas qu’un demest los autres mas es fondamental e deu èsser un motor e un promotor;

• una seccion dins cada departament (eventualament una seccion per dos departaments se s’escai), una seccion o, almens, una representacion “oficiala” en Aran e dins las Valadas, en oblidant pas los “tròces” occitans incluses dins de departaments majoritàriament non occitans (coma Fenolhedés o la part occitana de Léger, per exemple);

• de seccions departamentalas, que fedèran, quand s’escai, de cercles IEO locals. Los cercles locals son la preséncia de l’IEO al mai prèp del terren qu’atrason, per lor proximitat, las gents: son essencials al malhum;

• de seccions regionalas, interlocutrises dels conselhs regionals, que fedèran las seccions departamentalas dins las regions administrativas. Atal, dins la situacion actuala, son clarament quatre seccions regionalas que s’impausan (Nòva Aquitània, Occitanie-Pyrénées-Méditerranée, Provença-Alps-Còsta d’Azur, Auvèrnhe-Ròse-Alps), mas tanben, a tèrme, caldrà soscar a la plaça de Piemont e Catalonha;

• un CA ampliat per una mai granda representacion territoriala (de las seccions) e tanben soscar a la representacion de las emplegadas e dels emplegats, per ne far lo vertadièr “parlament” de la Federacion que los membres s’i escoten;

• un burèu fòrt, coerent, estructurat e engatjat, que deu èsser una vertadièra equipa, organizada a l’entorn de largas responsabilitats dels membres del burèu e tanben de sòcis (e perqué pas d’emplegats) de la Federacion tota implicats dins de comissions tematicas, vertadièrs pòls estructurants associats al foncionament de l’IEO (per exemple, sus la comunicacion o la promocion culturala). Ben segur, se pausarà la question dels emplecs que serà de tractar en prigondor;

• un Congrès (o Simpòsi) tematic cada dos ans, associat a l’AG non electiva sus un tèma d’interès general per l’IEO e l’occitan. Aquel “congrès”, moment “intellectual” e federator, poiriá tanben èsser lo lòc de rescontre de las emplegadas e dels emplegats de la ret IEO.

Solide que lo programa es immens. N’i aurà benlèu pas pro de dos ans per n’endraiar totas las grandas linhas e sonque se poirà far d’una volontat e d’una associacion comunas, amb la participacion e l’implicacion de totes, dins lo respècte mutual e lo dialòg permanent mas tanben dins la fermetat de las conviccions e de las idèas, lo coratge e la determinacion, un naut nivèl d’exigéncia e de rigor per soscar, metre en plaça e realizar las accions, tot en èsser realistas e pragmatics quand calga. Mas un realisme prigondament enrasigat dins las ambicions que la nòstra lenga s’amerita, aquesta lenga vièlha qu’a encara lo dreit de portar la nòstra expression pel mond de deman e nosautres avèm lo dever d’obrar per aquò.

Far viure l’IEO: una jòga e una escomesa que nos recampan a totas e totes. Ne val la pena.