Opinion
De qué li volètz a Platon?
Tèxte legit
Se pòt pas dire que siague un grand especialista en filosofia. En Terminala C, a l’Escòla Normala de Carcassona, aviam cors de filosofia lo diluns de matin. Lo professor èra de Limós. Aquò mancava pas: al cap de cinc minutas, l’un o l’autre (dels normalians) lançava, l’aire de res, dins la discutida: «Son pas estat tarribles, Limós ièr………!». e aquí, èra partit duscas a la fin de l’ora. Parlèrem mai de Lacans que de Lacan; vaquí perqué me trapi dins un sentiment de legitimitat prigonda per redigir aquesta cronica perpensada sus la vida, las òbras e los actes d’unes filosòfes d’un còp èra.
(Francament —e tanplan, occitanicament…, se seguissètz corses de filosofia, vos val mai escotar vòstres professors e vòstras professoras que de legir aquesta cronica!)
La Grècia dels filosòfes
Lo Diogèna causiguèt per ostal un barral de cartagèna.
Sofòcle portava binòcles.
Demostèna desmontava las antènas.
Aristòta, filosofia per aristocratas.
Teofrasta partiguèt en escorreguda long de l’Eufrata.
Epicura jamai sortissiá de taula.
La maire d’Epicura èra infirmièra.
Pitagòra parlava per teorèmes.
Callifon auriá plan volgut èsser calife.
Socrata escupissiá pas sul picrata.
Socrata, gratussate ont te grata!
Val mai èsser d’Atica per seguir la pensada socratica.
Quala compren la dialectica pòt seguir la pensada socratica.
Ipocrata? Un brave ipocrite!
Xenofòn èra un mèstre per jogar del xilofòn.
Quand de còps Democrita se faguèt portar a las eleccions?
Gorgiàs nadava dins los gorgs.
Isocrata dessenhava triangles isocèls.
Euclida trabalhava coma geomètre: ba mesurava tot!
Eratostèna colleccionava las tostènas.
Ptolémaïs èra un mèstrecosinièr dels mesturets!
Platini es al fòbal çò que Platon èra a la filosofia.
Plutò èra un eròi mitologic per Platon.
Un amor platonic es pas mai qu’una amitat difusa.
Lo Platon èra pas plan tonic.
De qué diguèt lo Platon de las placas tectonicas?
La Roma dels filosòfes
De renècs en renècs, avançava la pensada de Senèca.
Ciceron te preparava un omòs de primièra.
Epictèta colleccionava los epitètas.
Lucrèce èra puslèu materialista.
Val mai Plutarca que jamai.
Quintus Junius Rusticus cantava Le petit Quinquin a plèc de gargalhòl.
Zarmanochegas voliá fotre lo fuòc al país.
Macròbe, confondut amb Micròbe, foguèt pas reconegut coma grand filosòfe.
Filosòfes medievals
Abelard cerquèt Eloïsa long de sa vida.
Ibn Rochd de CordoaAverroès, la dobertura d’esperit.
Ibn SinaAvicenne filosofia e alquimia, medecina e astronomia.
Boèce revirèt Aristòta e decimalizèt las chifras.
Maïmonida demandèt jamai mai de moneda.
Tomas d’Aquin, una quintaflòch!
Anem, destapa-me aquesta cantina de vin roge de Menerbés Filosofiae parlarem filosofia fins al cap de la nuèit!
Filomèn Roch
PS1: Avèm reçauput una letra vindicativa del Comitat anarcooccitan Loïsa Miquèl que denóncia l’amalgama fait entre Marina Le Pen e la militanta anarquista dins lo Papieròt passat: amenaça nòstre cronicaire de li faire faire Sant-Miquèl per dire d’arrestar sas elucubracions en s’amagant darrèr la libertat d’expression, en referéncia marcada al discors fascisant d’En Vance a Berlin. Lo jornal ten clarament a portar son sosten a nòstre collaborator e precisa que la possibilitat d’escriure asenadas e frasas bufècas es un dreit inalienable e imprescriptible de la deontologia jornalistica.
PS2: La direccion del Jornalet ten a portar a la coneissença dels legeires que lo PS1 fa part integrala de la cronica del signatari e engatja de cap de biais sa responsabilitat pròpria. E qu’aquò vos empache pas d’escotar L’Eissarpa de fuòc cantada pel Joan-Pau Verdièr
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
- PS-3 : Lo PS-2 es tanben escrit de la man del cronicaire.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari