#1 Tròp estranh comentari que merita pas d'èsser comentat.

aquest ome fa els lyibres en xarnec -que sapiguem els ha fets tots. és a dir, tracta la lyengua d'oc (i el gascó, que també l'anomena) com a objecte d'estudi, pas com a lyengua de comunicació. La tracta de manera provinciana, és a dir, com a element de la cultura de la metròpoli; pas com a lyengua de cultura. La qual altrament disposaria la filologia occitana com a element i com a objecte d'estudi, és clar, pas la lyengua mateix que n'és l'origen i la incontingència. Les declaracions d'intencions no valen re.
També és d'alyò més significatiu d'això d'adés que el coneixement tèoric (com a objecte d'estudi xarnec; com un element provincià més, que es reconeix a si mateix en tant que s'integra en la cultura invasiva) no hagi pas de suposar l'accent natiu de qui s'hi ataleia. La proporció de filòlegs provincians amb accent natiu occità o gascó no deu ésser gens major que arreu dels planencs.

nota de l'autor: a Catalunya, on com a tot arreu els parlars erders hi són proïbits i censurats, i molt especialment ho són el gascó i l'occità, ens és impossible de gaudir de la mínima immersió lingüística que és de besony per a parlar i escriure a lyoure una lyengua, com ara, l'occitana. Per això no altrament, per no ver-nos-hi de passar tot el vespre, és que ho em escrit en català, amb ortografia parcialment desispanitzada i occitanitzada (lyevat doncs del sistema d'accentuació gràfica tímbrica, que n'auria d'ésser l'adaptació de l'accent tìmbric occità). D'una altra banda, em pas dit re abans que no ho sàpiga totom i a ulýs veients.