capçalera campanha

editorial

Mai d’espitals e mens de contraròtle social

| Spencer Davis
Cal obligar la populacion d’adoptar quicòm que nos fa ben? Es acceptable que s’impause la vaccinacion obligatòria fàcia a una situacion de pandemia?
 
Los vaccins son, en general, una reüssida de l’umanitat que cal saludar. An ben capitat a eradicar de malautiás coma la picòta del temps que nos prevenon de la pòlio, del sarrampiu o de la rubeòla. Ara, totun, a fàcia la covid-19 parlam de cèrts vaccins creats per divèrsas societats comercialas que s’impausan, s'administran o s'enebisson segon los interèsses comercials. Aital en Euròpa e als Estats Units son enebits los vaccins rus e chinés del temps qu’en Russia e China an enebit los vaccins occidentals. A mai, parlam de cèrts vaccins que se pretend que prevenon las infeccions mentre que las evitan pas, e aital nos prepausan de mai en mai de dòsis. Mentretant, de societats coma Pfizer an doblat lors revenguts gràcias al vaccin, çò publicàvem divendres dins las paginas de Jornalet.
 
E del temps que se fa de mai en mai de vaccins qu’eliminan pas la malautiá per nos protegir imperfièchament del virus, s’investís pas mai d’argent per nos protegir de çò que vertadièrament a tuat tant de mond dins aquesta pandemia: la manca d’unitats de suènhs intensius, l’escassetat de ressorsas medicalas e socialas, la restriccion de l’accès a la santat publica, l’isolament, l’aument dels suicidis...  Se tot lo profièch economic qu’an obtengut las societats farmaceuticas gràcias a la pandemia foguèsse destinat a melhorar tot aquò?
 
E ben, dos ans an passat e las infrastructuaras espitalièras son totjorn deficientas. Sembla que lor es mai productiu d’impausar de mesuras restrictivas e de contraròtle social.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

La cuca atissaire del leon
15.

L’espital, es un celat per digun, qu’ es en granda manca de personal de costosiment.

Una nòva tendencia nos ven en punta es de s’anar trabalhar al Quebèc, auèi i son recrutat devèrs 80% de francés. Al delà de l’atrach del salari qu’es de 20 - 30% al subre del salari francés, la màger part del personal ten una bona proferta de revalorizacion de lor mestièr, ambe prèsa en compte de lor jujament clinic ambe milhonas condicions de trabalh e subretot d’evolucion…

En frança son la cinquena ròda petaçada del carriòl E coma se dis son a corre sus la gelhas

  • 0
  • 0
La cuca qu\'\'atissa lo leon
14.

Lo sistem non pòt porgir mai d’espitals mens de contraròtle social a pas estat reorganizat per aquò far. Çò semblariá lo contrari, mai de contraròtle social.

Son de venir :
Lo pass vaccinal integrat al passapòrt europenc, ara ne sèm al portafuelha d’identitat numeric que començariá son desvolopament el mes de setembre d’ongan.

Pass vaccinal + l’identitat numerica la darnièra plega sarà lo piuçatge…..

  • 1
  • 0
La cuca qu\'atissa
13.

#12

Vertat avetz rason brave perdigal. I ai pas fach moment.

  • 0
  • 0
Perdigal
12.

#11 Bonjorn,
Me sembla que Leon/León es en Espanha e que Lion/Lyon es en França.
Cf. "Poëmas del mes de mai a Lion" : "Tu Ròse diga-li / a la terra occitana / que lèu vas rescontrar"...
de Bernat Lesfargas, 1970.
I nos podèm fisar.

  • 0
  • 0
La cuca qu\\\'atissa
11.

Lo piratatge

Lo 4 de genièr de 2022 una joventa de Leon aviá piratat Ameli e desliurat atal de verais fals pass sanitaris.

L’annada passada èra los sistèms informatics de AP-HP (Assitance publique- Hôpitaux de Paris).

Las donadas de 1,4 milhons des personnas testadas pel COVID dins iscla de frança passèron a belis uèlhs vesent : identitat, N° de sec.soc. Adressa, Las identitats dels metges e las resultas e caracteristicas dels tests fachs.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article