capçalera campanha

editorial

Una man lava l’autra, e totas doas la cara

| Gerd Altmann
Lo Conselh General d’Aran publicava dimècres passat son inquietud fàcia a la situacion critica de l’aranés, mai que mai demest los joves. Un sondatge fach a 126 escolans de segondària mostrava que solament lo 2% dels joves araneses emplegan la lenga suls rets socials e que mai del 18% parlan la lenga en familha mentre que lo 68% la mestrejan.
 
Fàcia a aquela inquietud, lo govèrn aranés a organizat doas sessions de conscientizacion lingüistica a l’escòla segondària del país per cambiar las actituds lingüisticas dels joves. Un dels subjèctes prepausats es perqué los joves araneses emplegan pas l’aranés suls rets socials; aquò los fariá unics e diferents fàcia una majoritat que concor en escrivent en una de las lengas egemonicas. L’exemple mai clar l’avèm amb l’òbra magnifica del niçard Gabrièu Pelisson qu’a capitat d’èsser una figura pro coneguda amb gaireben 6000 seguidors sus YouTube e mai d’un milièr sus Instagram.
 
D’autre caire, l’Euroregion Pirenèus Mediterranèa —a l’iniciativa de la region qu’a pres lo nom d’Occitània— a lançat un concors adreiçat als joves qu’incitan a l’usatge de l’occitan e del catalan suls rets socials; los ganhaires recebràn de prèmis de 400 a 1200 èuros.
 
De viure plenament en occitan en Occitània es, uèi per uèi, practicament impossible. La causa n’es pas la manca de ressorsas culturalas, literàrias o jornalisticas. Sembla que siá pas tanben una question de reconeissença legala, a ne jutjar pel cas d’Aran. La manca de locutors, d’un latz, e la desconeissença de l’ensemble de l’occitanitat, de l’autre, es çò que nos dona als occitanofòns la sensacion d’èsser isolats e, de còps, de presar pas la lenga nòstra. L’usatge intensiu dels rets socials es una aisina indispensabla per recuperar l’usatge social de la lenga e qu’o fagan los joves es mai que mai indispensable per far de l’occitan una lenga viva.
 
Saludam l’iniciativa del Conselh General d’Aran de conscientizar los escolans a la situacion de la lenga. Saludam l’iniciativa de l’Euroregion de guierdonar l’usatge de l’occitan suls rets socials. Ara seriá ça que la desirable que las doas institucions jonguèsson lors esfòrces per aténher aquela tòca. Una man lava l’autra, e totas doas la cara.

 
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Mèfi! 31
1.

Ambilingüe o bilingüe ?
Ambidèxtre de las mans tal coma ambilingüe de la lenga...
Meteisses obstacles e condicions d'apprendissatge-practica?
En tot cas, jòga la lèi de l'esfòrç, de mai bon o de mai mal far, dambe obligacion o de motivacion.
Avèm le meteis problèma dambels membres inferiors en espòrts tal coma fotbòl, salt de nautor (pèd d'apèll) o espòrts de pòst (taula) de lisa tals coma pòst de rotletas, pòst de neu, pòst de vèla, eca...(pèd director).
L'esfòrç supausa una practica fisica e/o mentala forçada dínquias a un estadi natural aprèp entrainament perlongat.
En mestior de lenga, doncas de comunicacion, se tracta d'un esfòrç condicionat de per un ambient social de practica passiva (recepcion) e activa (emission), en escòla, e fòra escòla, mai que mai en temps liure, çò es en léser non sonque de cultura mas d'espòrt immersiu, de començar de per la caminada charrada...
Enfin una practica sociala fòra parets escolaras o culturalas occitanistas..
Le trabalh individual es de se pensar e de (se) díser en lenga nòstra tot çò que fasèm dins la jornada.
Les adultes passan la lenga als joines en tot comentar cada acte de la vida correnta.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article