Actualitats
Marselha: d’elegits de tot l’estat francés fan una crida per la descentralizacion
Amassadas al Faròt, las tres grandas associacions d’elegits de l’estat lancèron la “Crida de Marselha per las libertats localas”
Aquela “Crida” es signada per mai de 1200 elegits de tot l’estat francés e explica: “Luènh d’èsser una menaça quina que siá per la Republica, la descentralizacion es una escasença. Çò que la mina es l’ultraconcentracion parisenca, son las promessas non tengudas d’un estat trombosat, es l’impression que lo vejaire dels territòris compta pas, que los elegits locals son vagament consultats mas pas jamai escotats”. Entre d’autras causas, los elegits planhon que las regions ajan perdut las competéncias en l’educacion après “una reforma facha per de tecnocratas parisencs” que menaça mai d’un centre educatiu de barrament.
Demest los signataris podèm remarcar Gérard Larcher, president del Senat, Dominique Bussereau al cap de l’Assemblada dels Departaments de França, François Baroin, president de l’Associacion dels Cònsols de França, Hervé Morin que baileja la de las regions, e Renaud Muselier, president de la region de Provença.
“Auriáu preferit qu’aguessiam a nòstre costat un govèrn que se serviguèsse pas dei collectivitats territorialas coma variabla d’ajustament de sei politicas publicas”, çò diguèt Muselier a Var-Matin. “Mentre que pensaviam legitimament d’anar devèrs un 4n acte de descentralizacion, nos dirigissèm devèrs lo 1r acte de la recentralizacion. Es una terribla marcha enrèire per nòstre país. Es contrari au sens de l’istòria. Es l’invèrs de çò que se passa dins leis autrei país europèus”, çò precisèt.
Je crois aux libertés locales qui sont au fondement de la décentralisation et de la démocratie de proximité. Elles sont le socle d’un développement équilibré de notre pays. J’ai signé ce jour à @Marseille l’appel des régions, des départements et des communes #TerritoiresUnispic.twitter.com/4VROfdgQ9K
— Marie-Guite Dufay (@MarieGuiteDufay) 26 de setembre de 2018
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Son uns actes que tenen molta d'importancia, Dieu fassa que donen fruits per far las autonomias, e acabar amb lo centralisme nazi. Culturas, Libertats e Estatuts d'Autonomia !
#1 Malaurosament, l'esquizofrenia de la politica "a la francèsa" es exactament atal, o-as tot compres companh!
Decentralizacion? Es que sabon çò que vòl dire aqueles jacobins? S'es per aver mai de sòuses per crear d'emplècs a pas res faire dins la comunas per fa plaser a de gents que los ajude a ganhar las eleccions, nos interèssa pas.
Leis elegits que descurbon subte la decentralizacion a la saussa republicanista faràn jamai que cercar mejans per perlongar son pichòt poder. Lei Larcher, Morin, Estrosi e autre Muselier an trobat un pontin per conquistar mai lo poder a Paris e Brussèlas. Lei regions se'n baton...
Li eriam au Farò aquest 27 de setembre per manifestar (occitanistas e provençalistas qu'an iniciat la peticion "Ni Sud Ni Paca"sus change org.) e botar en plaça la posicion de la societat civila (33 000 signaturas).
Lei deputats Gèli Simeoni e Pau Molac an portat son sosten ambé Cristòu Angelini (PNC) avans de participar au congrès deis elegits regionaus.
G.T.
Aquestes elegits plan coneguts per esser convidats per las cadenas centralistas son ara mens centralistas e monarquistas que del temps ont son en campanha electorala... Lo buf pot leu virar coma amb aqueste fin democrate de valls qu es un vertadier republican. Subretot quand cal amassar lo poder dins seus mans. Aital es nostra epoca, los medias officials e los servitors del oligarquia en placa podon parlar coma volon sens que lo brave mond pot veser un vertadier opausant a lors ideas oportunistas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari