Actualitats
Enquista sociolingüistica de l’ÒPLO: mai del 90% dels sondats vòlon de politicas lingüisticas per l’occitan
Lo sondatge, fach dins l’oèst d’Occitània, demòstra que se vòl recobrar l’occitan, e met en evidéncia lo melhor estat de la lenga en Aran
L’Ofici Public de la Lenga Occitana presentèt diluns passat un avançament de l’enquista sociolingüistica de l’occitan que l’a menada aquel organisme dins los territòris occitanofòns de las regions nomenadas Nòva Aquitània e Occitània e tanben en Aran. Delà las competéncias lingüisticas, lo sondatge incorporava de questions sus l’avaloracion sociala de la lenga que sos resultats son fòrça optimistas: mai d’un 90% son favorables a de politicas lingüisticas per sosténer e far créisser la lenga (un 99% en Aran). Quant al nom de la lenga, tanben l’immensa majoritat preferisson la denominacion “occitan”: un 82% en Nòva Aquitània, un 92% dins la region qu’a pres lo nom d’Occitània e un 73% en Aran.
Lo sondatge, realizat per telefòn sus mai de 8000 personas, soslinha lo melhor estat de l’occitan en Aran, ont lo 61% dels enquistats parla la lenga del temps que solament l’1% la parla dins la rèsta dels territòris. Dins aquel sens, durant la presentacion se reconeguèt l’importància de las politicas lingüisticas aplicadas en Aran ont es lenga veïculara dins l’educacion e lenga d’usatge preferencial de l’administracion publica.
Las donadas definitivas del sondatge se publicaràn a la rintrada.
Los escambis telefonics s’entamenèron en francés o en espanhòl, puèi se perseguiguèron en occitan, pel mond qu’avián declarat mestrejar la lenga per fin de testimoniar de lor occitanofonia.
D’analisis qualitativas complementàrias
Dins un segond temps, l’ÒPLO a anonciat que metriá en perspectiva las donadas del sondatge sus de draias d’analisis qualitativas complementàrias. A mai, dos cercaires quebequeses especializats en sociolingüistica rescontraràn un panèl de seissanta personas sortidas de las convèrsas telefonicas per abordar mai en detalh la relacion que ligan los occitanofòns a la lenga, lor nivèl d’estacament afectiu, la question de la transmission de la lenga, mas tanben per fin de comprene los empediments rescontrats pels non-occitanofòns.
Amb aquela òbra, l’ÒPLO espèra d’aver una melhora coneissença dels blocatges e de poder aital favorizar, per una transmission e un usatge pus grand de l’occitan, l’aument del nombre de locutors. Tanben se vòl trobar quinas son las representacions associadas a l’ensenhament de l’occitan, perqué los parents causisson d’escolarizar lor enfant en cursus bilingüe (immersiu o non), perqué aqueles percorses se perseguisson fins al licèu o perqué de còps s’estancan.
Escotatz l’enregistrament sonòr de la presentacion.
Lo sondatge, realizat per telefòn sus mai de 8000 personas, soslinha lo melhor estat de l’occitan en Aran, ont lo 61% dels enquistats parla la lenga del temps que solament l’1% la parla dins la rèsta dels territòris. Dins aquel sens, durant la presentacion se reconeguèt l’importància de las politicas lingüisticas aplicadas en Aran ont es lenga veïculara dins l’educacion e lenga d’usatge preferencial de l’administracion publica.
Las donadas definitivas del sondatge se publicaràn a la rintrada.
Nòva Aquitània | Region Occitània | Val d’Aran | |
Compren | 28% | 40% | 86% |
Parla | 6% | 6% | 61% |
Legís | 8% | 8% | 63% |
Escriu | 1% | 1% | 39% |
Los escambis telefonics s’entamenèron en francés o en espanhòl, puèi se perseguiguèron en occitan, pel mond qu’avián declarat mestrejar la lenga per fin de testimoniar de lor occitanofonia.
D’analisis qualitativas complementàrias
Dins un segond temps, l’ÒPLO a anonciat que metriá en perspectiva las donadas del sondatge sus de draias d’analisis qualitativas complementàrias. A mai, dos cercaires quebequeses especializats en sociolingüistica rescontraràn un panèl de seissanta personas sortidas de las convèrsas telefonicas per abordar mai en detalh la relacion que ligan los occitanofòns a la lenga, lor nivèl d’estacament afectiu, la question de la transmission de la lenga, mas tanben per fin de comprene los empediments rescontrats pels non-occitanofòns.
Amb aquela òbra, l’ÒPLO espèra d’aver una melhora coneissença dels blocatges e de poder aital favorizar, per una transmission e un usatge pus grand de l’occitan, l’aument del nombre de locutors. Tanben se vòl trobar quinas son las representacions associadas a l’ensenhament de l’occitan, perqué los parents causisson d’escolarizar lor enfant en cursus bilingüe (immersiu o non), perqué aqueles percorses se perseguisson fins al licèu o perqué de còps s’estancan.
Escotatz l’enregistrament sonòr de la presentacion.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#15 l'univers mentau deus felibres qu'èra pan-occitan vertat pr'aquò n'èra pas briga lo medish e que forçava hèra mensh las referéncias comunas. Que parlavan de provençau o de gascon shens vergonha pr'exemple, n'avèvan pas tics de lengatges com : occitan-gascon o piri occitan de Gasconha com s'aquera lenga, que sii occitana o non, n'avóssi pas un nom de tostemps ençà.
#14 1960 ? L’Escòla Gaston Febus, restacada al Felibritge (un organisme panoccitan volens nolens) es estada fondada en 1896. De mai, sabi pas se son logo, la cigala, es çò pus emblematic de Gasconha ? https://escolagastonfebus.com/ce-que-nous-souhaitons-faire/
#13 que podem estar solidaris shens forçar tot un univers mentau fabricat en 1960 e si-disent comun non? E qui ei solidari dab la Gasconha qui s'arretròba escartada en dus, ua part " occitana" e ua auta " aquitana"?
#12 Quina solidaritat, 'quo fat plaser...
#11 Perqué har pòble en ua esquala tant grana quan am a pena los moièns de har pòble sus un departament? Aunestament ne vei pas quin Aran e Clarmont-Ferrand e pòden har pòble uei en dia. Enfin, los aranés que s'ac viran totun. Que soi mei que tot chepicat per la Gasconha talhucada enter Occitània, on ei flocada de simbèus occitans a darròcs, e Navèra-Aquitania, vista com en dehòra de l'occitània.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari