Actualitats
Remés a Castex lo rapòrt sus l’ensenhament immersiu
Dins lo rapòrt, un cercaire contèsta la proposicion de Blanquer de remplaçar l’immersion per la paritat orària
Tèxte legit
Los deputats Yannick Kerlogot e Christophe Euzet an remés lor rapòrt primèr ministre de França, Jean Castex, çò rapòrta lo blòg langue-bretonne.org que cita Le Télégramme. Castex los aviá missionat per “tirar totas las consequéncias” de la decision controversiada del Conselh Constitucional de censurar “l’ensenhament immersiu”
Aquel rapòrt conten una contribucion del cercaire Gwenole Larvol que met en question l’afirmacion del ministre de l’educacion Jean-Michel Blanquer segon la quala “l’ensenhament a paritat orària seriá mai benefic pels escolans que l’immersion”. Per Larvol, assegura que la proposicion de Blanquer ven andicapanta per ensenhaires e escolans. Defend l’ensenhament immersiu, mas dins una lenga de qualitat, e assegura qu’es “imperatiu de far passar l’ensenhament bilingüe francés - lengas «regionalas» d’una logica de paritat orària a una logica d’objectius pedagogics que liberarà enfin dins l’ensenhament public los apòrts novators del bilingüisme precòç”.
Aquel rapòrt conten una contribucion del cercaire Gwenole Larvol que met en question l’afirmacion del ministre de l’educacion Jean-Michel Blanquer segon la quala “l’ensenhament a paritat orària seriá mai benefic pels escolans que l’immersion”. Per Larvol, assegura que la proposicion de Blanquer ven andicapanta per ensenhaires e escolans. Defend l’ensenhament immersiu, mas dins una lenga de qualitat, e assegura qu’es “imperatiu de far passar l’ensenhament bilingüe francés - lengas «regionalas» d’una logica de paritat orària a una logica d’objectius pedagogics que liberarà enfin dins l’ensenhament public los apòrts novators del bilingüisme precòç”.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari