Actualitats
L’Assemblada de Corsega a aprovat l’estatut de cooficilitat de la lenga còrsa
A declarat lo còrs lenga oficiala dins l’isla, amassa amb lo francés. La session se suspenec lo 25 d’abril per l’assassinat del president del Pargue Natural Regional
La lenga còrsa, e mai s’es emplegada en la senhaletica e es ensenhada dins qualques escòlas de l’isla de Corsega, es pas reconeguda oficialament per l’estat francés. De fach, l’estat reconeis sonque lo francés coma lenga oficiala. Mas aquò pòt començar a cambiar tre ara que s’es aprovada una proposicion de cooficilitat elaborada per Pierre Ghionga, president del Conselh de la Lenga Còrsa, a l’Assemblada de Corsega. La session de dijòus passat se deviá far lo 25 d’abril, mas se suspenec pr’amor de l’assassinat del president del Pargue Natural Regional, Jean-Luc Chiappini.
Lo tèxt presentat pel president del Conselh de la Lenga Còrsa, un organisme creat per la Collectivitat Territoriala de Corsega lo 2005 e votat per l’Assemblada de Corsega en genièr del 2007, prevei l’usatge dels còrs dins las escòlas e en las relacions amb l’administracion publica.
L’aprobacion de l’estatut a capitat l’unanimitat dels membres de l’Assemblada presents a l’ora de la votacion: 36 an sostengut a la comparason legala dels còrs e del francés, del temps qu’11 an pas volgut participar al vòte e 4 n’èran absents –aqueles 15 deputats apertenon a l’oposicion de drecha e a una pichona fraccion del PS.
Ghionga esperava una “majoritat fòrta” en favor de la proposicion a la votacion, pr’amor que fa dos ans trenta sièis deputats votèron una mocion que se manifestava favorabla a un eventual estatut de cooficilitat. Ara manca reformar la constitucion francesa perque la cooficilitat pòsca intrar en vigor.
Lo tèxt presentat pel president del Conselh de la Lenga Còrsa, un organisme creat per la Collectivitat Territoriala de Corsega lo 2005 e votat per l’Assemblada de Corsega en genièr del 2007, prevei l’usatge dels còrs dins las escòlas e en las relacions amb l’administracion publica.
L’aprobacion de l’estatut a capitat l’unanimitat dels membres de l’Assemblada presents a l’ora de la votacion: 36 an sostengut a la comparason legala dels còrs e del francés, del temps qu’11 an pas volgut participar al vòte e 4 n’èran absents –aqueles 15 deputats apertenon a l’oposicion de drecha e a una pichona fraccion del PS.
Ghionga esperava una “majoritat fòrta” en favor de la proposicion a la votacion, pr’amor que fa dos ans trenta sièis deputats votèron una mocion que se manifestava favorabla a un eventual estatut de cooficilitat. Ara manca reformar la constitucion francesa perque la cooficilitat pòsca intrar en vigor.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari