Actualitats
Aragon s’aluènha de la proteccion del catalan e de l’aragonés
La reforma suprimirà la mençon del catalan e de l’aragonés coma lengas pròprias dins la lei sul patrimòni cultural de la region
Tèxte legit
Lo govèrn d’Aragon, dirigit pel Partit Popular (PP) amb lo sosten de Vox e del Partit Aragonés Regionalista (PAR), a idèa de quitar de considerar lo catalan e l’aragonés coma de “lengas pròprias” de la region, çò rapòrta lo Diari de la Llengua. En plaça d’aquò, seràn consideradas coma de simplas “varietats lingüisticas” del territòri, un cambiament d’actitud similar a l’iniciativa del PP en 2013, quand lo catalan e l’aragonés foguèron rebatejats amb los estranhs eufemismes Lapao (Lenga Aragonesa Pròpria de l’Airal Oriental) e Lapapyp (Lenga Aragonesa Pròpria de l’Airal Pirenenc e Prepirenenc) respectivament.
Aquela decision apareis après que lo ministre espanhòl de la cultura, lo catalan Ernest Urtasun, a cridat a protegir las "lengas minoritàrias" coma l’aragonés e l’asturian, qu’an pas d’estatut oficial dins lor territòri. Malgrat l’engatjament del govèrn central de protegir las lengas, l’executiu aragonés a renonciat a la politica lingüistica e a daissat sens finançament l’Acadèmia Aragonesa de las Lengas (AAL), encargada de promòure las lengas pròprias d’Aragon e de n’establir de nòrmas.
Lo governament aragonés justifica sa decision en afirmant que desira de preservar la riquesa lingüistica de la region, e mai las variantas dialectalas talas coma lo cheso e lo gistavin (de l’aragonés) e lo fragatin (del catalan). Pasmens, lo partit de la Chunta Aragonesista (Union Aragonesa) critica aqueles cambiaments, acusant l’executiu regional de desmantelar los simbòls identitaris d’Aragon, dont las lengas.
FIRMA esta petición al Gobierno de Aragón:
— Rolde de Estudios Aragoneses (@REA_rolde) February 13, 2024
"Mantener la protección del aragonés y el catalán de Aragón".
Nos acercamos a los 5.000... ¡Vienga ixe nuevo empentón, mesaches e mesachas!https://t.co/6QmYugH45fpic.twitter.com/gxiG6wbtWv
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari