Actualitats
L’occitanitat se bolega en sosten a Mireia Boya
L’èx-deputada occitana serà entenduda pel jutge al Tribunal Suprèm de Madrid, acusada de “rebellion” per son engatjament pel referendum del 1r d’octòbre
L’occitanitat se bolega en sosten a Mireia Boya. L’èx-deputada occitana del Parlament de Catalonha serà entenduda dimècres que ven pel jutge del Tribunal Suprèm de Madrid. Es acusada de “rebellion”, a causa de son implicacion dins lo referendum del 1r d’octòbre passat d’independéncia que se tenguèt en Catalonha e Aran. L’acusacion per “rebellion” es pas que “l’arma juridica dont abusan lei jutges espanhòus per encarcerar lei republicans catalans”, çò rapòrta Aquò d’Aquí, dins un article en sosten a Boya. Dins aquel sens, lo mesadièr provençal fa un analisi net e clar de la situacion:
Boya risca una condemna de 30 ans de preson, e mentre qu’esperarà lo jutjament poiriá èsser liberada jos una nauta caucion o ben encarcerada preventivament coma los quatre presonièrs politics catalans, es a dire los dos presidents de las associacions independentistas e lo vicepresident e lo conselhièr d’interior del govèrn de la Generalitat.
Marcha de tesas a Les
Davant aquela situacion, una accion de sosten se tendrà dimars a Les (Quate Lòcs), vila que Mireia Boya n’es abitanta. S’agís d’una marcha silenciosa ont los manifestants brandiràn de tesas alucadas. Jol lèma “Mireia èm damb tu” los manifestants se trobaràn a comptar de 20h30 sus la plaça de la comuna.
Autobús a Madrid
Qualques oras pus tard, un autobús farà la rota d’Aran vèrs Madrid per acompanhar los ciutadans que se voldràn recampar davant lo Tribunal Suprèm espanhòl e sosténer Mireia. De Barcelona lo cortègi de sosten partirà en tren. Per mai d’informacion podètz contactar lo collectiu Taula per Aran.
L’occitanitat publica un manifèst
Quant a l'occitanisme, qu'a totjorn reconegut lo prètzfach de Mireia Boya per Occitània e l'occitan, ven de se publicar un manifèst signat per divèrsas associacions.
Lo manifèst saluda l'accion de Boya e planh las acusacions contra ela e los autres enseguits catalans, qu’a l’ora d’ara seràn a l’entorn de nòu centenats. Los signataris denóncian “la criminalizacion e la repression judiciària d’una partida de la classa politica catalana per sas opinions politicas, l’empresonament de lidèrs de partits e d’associacions ciutadanas, l’exili d’un president de govèrn”. Dins aquel sens deplora “un sentiment d’arbitrarietat e d’injustícia, al bèl mièg de l’Union Europèa”.
Per signar lo manifèst, que publicam en seguida, podètz mandar un email a l’adreiça acc.culturoc@gm.... Tanben lo podètz signar en escrivent a la redaccion de Jornalet o a la dels nòstres confraires d’Aquò d’Aquí, que sostenèm lo manifèst.
“Ne’n fau pas mai dins l’Espanha pòstfranquista, per èstre acusat de “rebellien”, una acusacien que pòu vos menar en preson per trenta ans. La muma que li manten a l’ora d’ara tres deputats catalans e lo president de l’Assemblada Nacionala Catalana. La rebellien implica la violència, mai lei jutges espanhòus se’n garçan dau pacifisme dei republicans catalans”.
Boya risca una condemna de 30 ans de preson, e mentre qu’esperarà lo jutjament poiriá èsser liberada jos una nauta caucion o ben encarcerada preventivament coma los quatre presonièrs politics catalans, es a dire los dos presidents de las associacions independentistas e lo vicepresident e lo conselhièr d’interior del govèrn de la Generalitat.
Marcha de tesas a Les
Davant aquela situacion, una accion de sosten se tendrà dimars a Les (Quate Lòcs), vila que Mireia Boya n’es abitanta. S’agís d’una marcha silenciosa ont los manifestants brandiràn de tesas alucadas. Jol lèma “Mireia èm damb tu” los manifestants se trobaràn a comptar de 20h30 sus la plaça de la comuna.
Autobús a Madrid
Qualques oras pus tard, un autobús farà la rota d’Aran vèrs Madrid per acompanhar los ciutadans que se voldràn recampar davant lo Tribunal Suprèm espanhòl e sosténer Mireia. De Barcelona lo cortègi de sosten partirà en tren. Per mai d’informacion podètz contactar lo collectiu Taula per Aran.
L’occitanitat publica un manifèst
Quant a l'occitanisme, qu'a totjorn reconegut lo prètzfach de Mireia Boya per Occitània e l'occitan, ven de se publicar un manifèst signat per divèrsas associacions.
Lo manifèst saluda l'accion de Boya e planh las acusacions contra ela e los autres enseguits catalans, qu’a l’ora d’ara seràn a l’entorn de nòu centenats. Los signataris denóncian “la criminalizacion e la repression judiciària d’una partida de la classa politica catalana per sas opinions politicas, l’empresonament de lidèrs de partits e d’associacions ciutadanas, l’exili d’un president de govèrn”. Dins aquel sens deplora “un sentiment d’arbitrarietat e d’injustícia, al bèl mièg de l’Union Europèa”.
Per signar lo manifèst, que publicam en seguida, podètz mandar un email a l’adreiça acc.culturoc@gm.... Tanben lo podètz signar en escrivent a la redaccion de Jornalet o a la dels nòstres confraires d’Aquò d’Aquí, que sostenèm lo manifèst.
fffff | fffff | |
Manifèst de sosten a Mireia Boya La deputada aranesa al Parlament de Catalonha, Mireia Boya, serà menada davant la justícia espanhòla per “rebellion” pr’amor de sa participacion politica al referendum que se tenguèt lo 1r d’octòbre passat. Lo jutge del Tribunal Suprèm espanhòl, Pablo Llarena, l’a apelada pel 14 de febrièr. Boya serà seguida puèi d’Anna Gabriel, tanben èx-deputada de la CUP e mesa en examen pel meteis “delicte”. Lo jutge Llarena decidiguèt lo 22 de decembre passat d’alargar l’enseguida a Mireia Boya, aital coma a d’autras responsablas politicas catalanas coma Anna Gabriel, Marta Pascal o encara Marta Rovira. Las practicas politicas de l’estat espanhòl nos semblan vengudas d’un autre temps, un temps que fòrça gents avián cregut passat e nos remembran las piègers oras de l’istòria de Catalonha tant coma d’Espanha: la criminalizacion e la repression judiciària d’una partida de la classa politica catalana per sas opinions politicas, l’empresonament de lidèrs de partits e d’associacions ciutadanas, l’exili d’un president de govèrn, tot aquò manten un sentiment d’arbitrarietat e d’injustícia, al bèl mièg d’una Union Europèa que se targa d’èsser un modèl de liberalisme e de pluralisme politic dins lo Mond. Nosautres, ciutadans e ciutadanas de l’Union Europèa, occitans e occitanas, declaram nòstre sosten total a Mireia Boya. Sostenèm Mireia Boya, per aver representat al parlament catalan entre 2015 e 2017, e amb dignitat istorica, la votz d’Occitània, en rendent possible que pel primièr còp dins l’istòria dels estats modèrnes europèus, la lenga occitana ganhèsse una visibilitat publica e politica, dins lo quadre del procès per lo bastiment de la republica de Catalonha, çò que representa un fenomèn d’una portada politica incomparabla amb la situacion desastrosa de la lenga d’òc dins son territòri istoric majoritari, dins la Republica Francesa. Sostenèm Mireia, dont lo quite nom es portaire de tota una esperança per los òmes e las femnas d’òc, fàcia a las practicas policièras e arbitràrias d’un estat dont las garentidas democraticas cada jorn van mai a la deriva. Accion Culturala Occitana Associacion entara difusion d’Occitània en Catalonha (ADÒC) Cercle d’Agermanament Occità-Català (CAÒC) Chambra d'Òc Corròp per Aran Òc Malhòrca Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC) Partit de la Nacion Occitana (PNO) País Nòstre Republica Federala Occitana República de Nissa Òc en París Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs Grop Mirabèl Ferriol Macip Fredo Valla (realizaire) Gerard Funés Martín-Canyadell Gerard Joan Barceló Hug de la Rosa Ruperto (cònsol de la comuna de Les) Matiàs Gibèrt Michel Borsotto Patric Roux (conselhièr regional) Rafèu Sichel-Bazin Augustin Lefils Remèsi Fermin-Trocha Terric Lausa Victor Capdet Montesinos Joan-Jaume Donnat (Seta) Patrici Pojada Gerard Cairon (Florentin d'Albigés) Eve Ressaire Joan Vall Eric Sonié (Laurós) Gemma Escur i Gelabert Danís Fize Felip Gibèrt (Vilamanda) Bernat Menetrier-Marcadal (Tarba) Tònho Castet (Vilamòs) André Thévenot (Tornafuèlha) Joan-Cristòu Dordet Núria Ontiveros Briansó Gabriel Balloux Jean-Marc Pellet (Sant Remèsi) Artur Quintana i Font Antoni Moga Ferrés Felip Bonnet Reinat Matalòt Joan-Pau Capdecoma Olivièr Daillut-Calvignac Francis Timoner Gemma Fernández Carrión Laia Fàbregas Castells Joan-Pèire Alari Dídac Martorell Paquier Luca Tillier (Arpitània) Ermengol Marcos Forniol Pol Aumedes Morell Joan Codina Vila Christine Findal (Marselha) Hervé Andres Ciril Joanin Héliane Longère (Marselha) | ||
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Rebelión? A on s'ha revelat questa dona? Que no defensava el seu País i la seva llengua? On es la rebel·lió?
I a mes amb fins pacífics.
Això es justícia o una mala broma? Crec que no es una broma, però la cosa te una mala llet.
La mare que els va...
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "el Tàrrega".
Sosten total a Mirèia !
Lo que ha de far Boia es dire qu' acata la Constitucion e que troba que s'ha de negociar unas melhoras condicions per l'autonomia, la nacion catalana e occitana, per sas lengas respectivas , lo concert economic,.... sempre dins la Constitucion. Non parlar per res de la Republica Catalan, solament de dialogar per poder melhorar la Generalitat.
Sèm quantes de legir LO JORNALET? E quantes qu'avèm signat lo manifèst?
Solide qu'aquò fa paur. Se la Guardia Civil nos venia prene- se sap pas jamai! O, piètge, se impedissia los signataris de dintrar dins l'Estat Espanhòl quand se volran anar far bronzar a Benidòrm!
Coma disia l'autre: "Ai pas pauc, es lo coratge que me manca!"
Bolegam ! Bolegam ! L'occitanitat se bolèga, n'avèm aqui la pròva!
Le grand supermercat d'Aran BOYA es fòrt vesitat de la clientèla occitana de França;
Se poiriá i metre una informacion en francés e en occitan subre Mireia Boya.
Le proprietari poiriá n'èsser d'acòrdi.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari