Opinion
Era valencianizacion der occitan
I a quauques vertats sense apellacion en lingüistica qu’aurien d’èster respectades, sustot s’acceptam coma principi compartit era defensa dera unitat lingüistica com ua valor scientifica, mès tanben com ua unitat d’accion en favor deth respècte e dera supervivéncia dera nòsta lengua.
Non ei pas un nau debat: Valéncia que promulguèc aguesti ans endarrèr era vigéncia dera Acadèmia Valenciana dera lengua, en tot daurir ua henerècla ena unitat lingüistica deth domeni catalan. Ua actitud aguesta, pròpria dera dreta espanhòla qu’a possat, ara seguida, ath Govèrn deth PP en Aragon a modificar era Lei des Lengües, aprovada jos eth mandat deth socialista Marcelí Iglesias, ath capdeuant der anterior Govèrn aragonés, a refusar eth tèrme catalan, en favor deth tèrme aragonés occidentau, denominacion absurda qu’a com objectiu eth fraccionament dera unitat lingüistica deth catalan. E açò per non parlar dera situacion de crispacion que viu Balears a on, un aute govèrn de dreta desmantèle era immersion lingüistica deth catalan ena escòla d’aguestes isles. Non i a paraules tà definir tanti despropòsits. Totun, i a en aguesti ahèrs un trans·hons de dificultat ena relacion de Catalonha e des sòns desparièrs govèrns damb es païsi catalans e damb era gestion d’aguesta relacion lingüistica damb es sòns vesins. Son exemples tà enténer era dificultat politica d’amiar es ahèrs lingüistics, tan facilament manipulables en favor deth populisme e der enfrontament, tà convertir, fin finau, era lengua, en boc expiatòri des dificiles e tenses relacions territoriaus.
Eth cas occitan pòt èster eth propèr gran problema de Catalonha, ena sua gestion dera politica lingüistica mès enlà des termières administratives. Com se non se pòt interpretar que Catalonha pretene auer era sua pròpria Acadèmia der Occitan? Catalonha legitime atau era decision des govèrns aragonesi o des valencians d’auer acadèmies en cada cantoada e en foncion des interèssi, ara òc, politics, des sòns governants. Ei a díder era valencianizacion der occitan.
Tanplan que s’era Acadèmia Catalana dera Lengua Occitana esdeven ua realitat, era autoritat morau des catalans tà reivindicar ua unitat deth catalan demorarà dinamitada per ua manca de coeréncia que harà a pujar es colors a totes es persones sensates d’aguest país. Autaments, es causes que van de cap ad aguesta direccion. Com, senon, se pòt enténer que Convergéncia Aranesa, aué en govèrn deth Conselh Generau, en tot se bastís eth futur des pèces claus tath desplegament dera Lei der Occitan, se nègue a reconéisher un unic estament academic tà tot er Occitan que se ditz Congrès Permanent dera Lengua Occitana.
Unitat d’Aran pense qu’aguest reconeishement ei imprescindible tà, justament, afirmar eth compromés damb era rèsta d’Occitània damb un estamens referenciau, pactat e comun tà toti es occitans. Se non ei atau, volerà díder que podem auer ua acadèmia o estament referenciau per region, e ath viatge acceptar d’auer un occitan referenciau? O ei qu’Aran e era Acadèmia Catalana impausaràn eth sòn occitan referenciau en tota Occitània?
Ei dificil de trobar en tant pòc de temps tantes incoeréncies amassa sus ua question talament importanta. Incoeréncies que ja non concernissen sonque a un Govèrn aranés que hè fòrça temps qu’a perdut era bossòla tà poder trapar eth nòrd, senon a un Govèrn de Catalonha qu’a de procurar non pèrder era sua credibilitat en matèria lingüistica en un moment en qué, es tribunaus espanhòus e era dreta mès reaccionària ataquen de forma persistenta ath catalan en encastres juridics e sociaus.
Catalonha e Aran auien era oportunitat d’èster es grani aliats d’Occitània, e convertir Aran en un espaci util e de referéncia. Util pr’amor qu’eth sòn encastre legau permeterie balhar solidesa juridica ar ensem occitan, e de referéncia pr’amor qu’era sua generositat acuelherie a toti es occitans, damb repècte ara sua diversitat e en un espaci comun en favor der occitan. Aué vedem que, meslèu, era proposicion passe per catalanizar un procès que sonque pòt èster occitan, e per cantonalizar un ahèr que sonque pòt èster compartit. Ei a dider, impausar ua acadèmia e un estandard lingüistic ara comunautat occitana. Tot un gèste d’ amistat... damb er unic argument dera fòrça dera Lei. Que serie plan de saber qu’es leis dan arguments legaus, es arguments moraus que legitimen es accions les dan es actituds, e aguesta non ei pas bric reconfortanta.
Demori qu’es nautes instàncies dera politica catalana reaccionen a temps e mòstren coeréncia damb er occitan e es occitans, aumens era madeisha que reclamen d’aqueri que criden aragonés occidentau ath catalan dera franja e, perqué non didec, eviten, de pas, quauquarren mès que probable: qu’ua naua Acadèmia deth Catalan acabe auent tanben era sua sedença en Alguer!
Non ei pas un nau debat: Valéncia que promulguèc aguesti ans endarrèr era vigéncia dera Acadèmia Valenciana dera lengua, en tot daurir ua henerècla ena unitat lingüistica deth domeni catalan. Ua actitud aguesta, pròpria dera dreta espanhòla qu’a possat, ara seguida, ath Govèrn deth PP en Aragon a modificar era Lei des Lengües, aprovada jos eth mandat deth socialista Marcelí Iglesias, ath capdeuant der anterior Govèrn aragonés, a refusar eth tèrme catalan, en favor deth tèrme aragonés occidentau, denominacion absurda qu’a com objectiu eth fraccionament dera unitat lingüistica deth catalan. E açò per non parlar dera situacion de crispacion que viu Balears a on, un aute govèrn de dreta desmantèle era immersion lingüistica deth catalan ena escòla d’aguestes isles. Non i a paraules tà definir tanti despropòsits. Totun, i a en aguesti ahèrs un trans·hons de dificultat ena relacion de Catalonha e des sòns desparièrs govèrns damb es païsi catalans e damb era gestion d’aguesta relacion lingüistica damb es sòns vesins. Son exemples tà enténer era dificultat politica d’amiar es ahèrs lingüistics, tan facilament manipulables en favor deth populisme e der enfrontament, tà convertir, fin finau, era lengua, en boc expiatòri des dificiles e tenses relacions territoriaus.
Eth cas occitan pòt èster eth propèr gran problema de Catalonha, ena sua gestion dera politica lingüistica mès enlà des termières administratives. Com se non se pòt interpretar que Catalonha pretene auer era sua pròpria Acadèmia der Occitan? Catalonha legitime atau era decision des govèrns aragonesi o des valencians d’auer acadèmies en cada cantoada e en foncion des interèssi, ara òc, politics, des sòns governants. Ei a díder era valencianizacion der occitan.
Tanplan que s’era Acadèmia Catalana dera Lengua Occitana esdeven ua realitat, era autoritat morau des catalans tà reivindicar ua unitat deth catalan demorarà dinamitada per ua manca de coeréncia que harà a pujar es colors a totes es persones sensates d’aguest país. Autaments, es causes que van de cap ad aguesta direccion. Com, senon, se pòt enténer que Convergéncia Aranesa, aué en govèrn deth Conselh Generau, en tot se bastís eth futur des pèces claus tath desplegament dera Lei der Occitan, se nègue a reconéisher un unic estament academic tà tot er Occitan que se ditz Congrès Permanent dera Lengua Occitana.
Unitat d’Aran pense qu’aguest reconeishement ei imprescindible tà, justament, afirmar eth compromés damb era rèsta d’Occitània damb un estamens referenciau, pactat e comun tà toti es occitans. Se non ei atau, volerà díder que podem auer ua acadèmia o estament referenciau per region, e ath viatge acceptar d’auer un occitan referenciau? O ei qu’Aran e era Acadèmia Catalana impausaràn eth sòn occitan referenciau en tota Occitània?
Ei dificil de trobar en tant pòc de temps tantes incoeréncies amassa sus ua question talament importanta. Incoeréncies que ja non concernissen sonque a un Govèrn aranés que hè fòrça temps qu’a perdut era bossòla tà poder trapar eth nòrd, senon a un Govèrn de Catalonha qu’a de procurar non pèrder era sua credibilitat en matèria lingüistica en un moment en qué, es tribunaus espanhòus e era dreta mès reaccionària ataquen de forma persistenta ath catalan en encastres juridics e sociaus.
Catalonha e Aran auien era oportunitat d’èster es grani aliats d’Occitània, e convertir Aran en un espaci util e de referéncia. Util pr’amor qu’eth sòn encastre legau permeterie balhar solidesa juridica ar ensem occitan, e de referéncia pr’amor qu’era sua generositat acuelherie a toti es occitans, damb repècte ara sua diversitat e en un espaci comun en favor der occitan. Aué vedem que, meslèu, era proposicion passe per catalanizar un procès que sonque pòt èster occitan, e per cantonalizar un ahèr que sonque pòt èster compartit. Ei a dider, impausar ua acadèmia e un estandard lingüistic ara comunautat occitana. Tot un gèste d’ amistat... damb er unic argument dera fòrça dera Lei. Que serie plan de saber qu’es leis dan arguments legaus, es arguments moraus que legitimen es accions les dan es actituds, e aguesta non ei pas bric reconfortanta.
Demori qu’es nautes instàncies dera politica catalana reaccionen a temps e mòstren coeréncia damb er occitan e es occitans, aumens era madeisha que reclamen d’aqueri que criden aragonés occidentau ath catalan dera franja e, perqué non didec, eviten, de pas, quauquarren mès que probable: qu’ua naua Acadèmia deth Catalan acabe auent tanben era sua sedença en Alguer!
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Ja està bé d'atacar los valencians. La gent mínimament il.lustrada sabem que foren els catalans els qui trencaren i mutil.laren la nostra llengua en lo Manifest de 1934. Ha segut Catalunya i el sieu infantilisme el que ha trencat la llengua. La llengua valenciana és una variant més de la llengua d'òc, com ho és el català, el mallorquí, el llenguadocià, el provençal o el gascó. Podreu enganya a una part de la població, però no a tota. Els que han partit i desfet la llengua d'una bana i l'autra dels Pirineus són els catalans. Lo cientifisme del nacionalisme català és fortament qüestionabla. Els valencians que llegim habitualment Lo Jornalet no tenim massa problemas per a entendre l'occitan, puix és pràcticament valencian. Lògicament és més semblant al català, que és més a prop del llenguadocià i lo provençal... Quan de mal ha fet internet a la pseudociéncia... A partir d'ara hureu de distingir més el català del lengadocian per fer creure que són llengüas diferentas... jajajaja: los valencians ja vos amprarem los femenins acabats en "es" en lloc de "as": "vacanças" per "vacances". Però tots sabem que el català barceloní fa "vacanças"... serà la mateissa lenga, per Dieu.
e l'«occitan ortopetic» del David Grosclaude, que ne pensa Paco Boya ? Al moment del debat que el imposèt una formulacion longa d'una lei que ara se sona «lei der occitan, aranés en Aran».
Dins lo camp del «valencianisme occitan», li podèm listar, e lo valencianisme occitan es l'Institut Bearnés e Gascon (recentament condamnat per la justícia per aver volgut contrar la signaletica en occitan), e lo colectiéu Prouvenço, e benlèu tanben un movement dicret d'Auvernhe ; dins aquel camp donc podèm signalar que l'Estat francés se trapa mantunes militants del nacionalisme francés de dreita, puslèu Maurras coma bandièra.
Es aisit de sortir nhòrla-bilhet aital ... aquò auriá enrabiat un Enric Garriga Trullols, per astre es mòrt.
Mercé a Sénher Boya per aqueste article. D'efièch, es indispensable que lo Conselh General d'Aran e la Generalitat de Catalonha anen vèrs un desvolopament unitari de la lenga occitana. Aran e Catalonha devon prene posicion en favor d'un organisme unic de codificacion de l'occitan. Se los catalans defendon —amb rason— l'unitat de la lenga catalana al País Valencian e dins la Franja, alara, de manièra identica, devon defendre l'unitat de la lenga occitana.
Mercés a sénher Boya d'aver collocat er'actitud de dauvuns catalans i aranés dab er occitan, en er encastre mei generau dera problematica dera luenga catalana en eths país catalans: aquò que'ns permet de compréner que se i a aquiu un enjòc entà nosais occitans, que n'i a tanben un entaths catalans. E'n prenguen consciéncia eras autoritats catalanas i aranesas !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari