Opinion
Responsa a M. Girbau
Era tergiversacion qu’ei un des arts que mielhor mestrege eth senhor Girbau. Tergivèrse en interès d’ua posicion personau, voi pensar que sonque ideologica e plan cargada d’intencionalitat politica. Totun, es causes son coma son, ath delà des topics e des maledicéncies d’aguest senhor.
Ja è explicat ben amplament en aguest Jornalet era mia posicion, mès, que i torni e damb ua aportacion qu’aurie d’èster valorada.
Eth decret sus era creacion dera acadèmia en Aran der “occitan referenciau” que siguec frut des anteriors responsables dera politica lingüistica dera Generalitat de Catalonha e aué, erosament, ei en fasa d’èster esmendat ara recèrca d’un consens, enquia ara, inexistent. Aguest ei un conflicte que, a diferéncia de çò que preten mostrar eth Sr. Girbau, non ei lingüistic senon politic. Politic, pr’amor que non pòt existir un ens academic sense un ampli acòrd damb era rèsta d’Occitània ne sense un acòrd politic en sen deth Conselh Generau d’Aran. Acòrd, enquia ara inexistent e qu’an metut en evidéncia es responsables politics des regions occitanes en matèria de lengua. E ei per’mor d’açò, de manca de volentat de dialòg per part deth Conselh Generau d’Aran e eth sòn responsable de politica lingüistica, qu’aué mos trobam en aguesta situacion.
Catalonha e Aran an de pactar damb es institucions representatives d’Occitània, eth marc dera politica lingüistica e dera artenhuda dera sua participacion ena definicion der estandard. Deth mèn punt d’enguarda, aquerò s’a de hèr en dues accions: era prumèra, en reconeishement der ensems des institucions publiques d’un ens que regule aguest procès. Damb aguest objectiu se possèc des d’Aran e des deth govèrn que jo presidí en sòn moment, era creacion deth CPLO.
Era dusau consistirie en soscríuer un acòrd en qué Aran esdevengue era sedença o ua des sedences d’aguest organisme, e es sòns acòrds en matèria d’occitan referenciau siguen emparats peth marc juridic catalan. Enquia ara, ne eth Govèrn d’Aran, ne eth Govèrn dera Generalitat an pas volut participar dera idèa der acòrd. Dilhèu, perque es inspiradors des sues politiques lingüistiques formen part de ua auta acadèmia, dita “sobrevenguda” e an convertit era rivalitat academicista en un problèma personau.
Sigue coma sigue, non cau desbrembar qu’en aguest procès s’a desmembrat er IEA, relegat pendent dus ans ar ostracisme, s’an menstengut es sòns membres e, a dia d’aué, es escòles d’Aran son mancades de quinsevolh referent que resòlve es sòns problèmes ath torn dera lengua. Mentre debatem sus es sètis des grani lingüistes e des vanitats de quauqui d’eri, era realitat s’empòrte per dauant eth trabalh que pendent tanti ans an desvolopat fòrça persones deth nòste país en favor dera lengua.
Que demori, e ac digui damb tota era sinceritat, qu’es persones que i a ath capdauant deth Departament de Politica Lingüistica dera Generalitat sàpien hèr deth dialòg, coma an demostrat enes prumèrs compassi dera sua gestion, era sua mielhor estratègia, e qu’eth resultat dera sua accion sigue un bon esturment tath ensems des occitans.
Ja è explicat ben amplament en aguest Jornalet era mia posicion, mès, que i torni e damb ua aportacion qu’aurie d’èster valorada.
Eth decret sus era creacion dera acadèmia en Aran der “occitan referenciau” que siguec frut des anteriors responsables dera politica lingüistica dera Generalitat de Catalonha e aué, erosament, ei en fasa d’èster esmendat ara recèrca d’un consens, enquia ara, inexistent. Aguest ei un conflicte que, a diferéncia de çò que preten mostrar eth Sr. Girbau, non ei lingüistic senon politic. Politic, pr’amor que non pòt existir un ens academic sense un ampli acòrd damb era rèsta d’Occitània ne sense un acòrd politic en sen deth Conselh Generau d’Aran. Acòrd, enquia ara inexistent e qu’an metut en evidéncia es responsables politics des regions occitanes en matèria de lengua. E ei per’mor d’açò, de manca de volentat de dialòg per part deth Conselh Generau d’Aran e eth sòn responsable de politica lingüistica, qu’aué mos trobam en aguesta situacion.
Catalonha e Aran an de pactar damb es institucions representatives d’Occitània, eth marc dera politica lingüistica e dera artenhuda dera sua participacion ena definicion der estandard. Deth mèn punt d’enguarda, aquerò s’a de hèr en dues accions: era prumèra, en reconeishement der ensems des institucions publiques d’un ens que regule aguest procès. Damb aguest objectiu se possèc des d’Aran e des deth govèrn que jo presidí en sòn moment, era creacion deth CPLO.
Era dusau consistirie en soscríuer un acòrd en qué Aran esdevengue era sedença o ua des sedences d’aguest organisme, e es sòns acòrds en matèria d’occitan referenciau siguen emparats peth marc juridic catalan. Enquia ara, ne eth Govèrn d’Aran, ne eth Govèrn dera Generalitat an pas volut participar dera idèa der acòrd. Dilhèu, perque es inspiradors des sues politiques lingüistiques formen part de ua auta acadèmia, dita “sobrevenguda” e an convertit era rivalitat academicista en un problèma personau.
Sigue coma sigue, non cau desbrembar qu’en aguest procès s’a desmembrat er IEA, relegat pendent dus ans ar ostracisme, s’an menstengut es sòns membres e, a dia d’aué, es escòles d’Aran son mancades de quinsevolh referent que resòlve es sòns problèmes ath torn dera lengua. Mentre debatem sus es sètis des grani lingüistes e des vanitats de quauqui d’eri, era realitat s’empòrte per dauant eth trabalh que pendent tanti ans an desvolopat fòrça persones deth nòste país en favor dera lengua.
Que demori, e ac digui damb tota era sinceritat, qu’es persones que i a ath capdauant deth Departament de Politica Lingüistica dera Generalitat sàpien hèr deth dialòg, coma an demostrat enes prumèrs compassi dera sua gestion, era sua mielhor estratègia, e qu’eth resultat dera sua accion sigue un bon esturment tath ensems des occitans.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Ai seguit un pauc aquel debat que menan los araneses e catalans. I a quicòm de novel en lo discors de Boya que parle pel prumier còp d'occitan referenciau ("e es sòns acòrds en matèria d’occitan referenciau siguen emparats peth marc juridic catalan.") el e los sieus seguidors en Aran que enqui'ara negan la siena existéncia. Sabi pas se cal nos rejoir mes se çò qu'a escrich foguesse sincer i a de que reconeisher un viratge, car al mateish temps a escrich que tot aquò es estat e es pasmens un problema politic (pensi aranés) dont el participèt e participa. Alavetz, será vengut lo temps de daishar los linguistas parlar ?
Endacòm mai demòra una question expausada per Boya e que cal pausar tostemps, trapar las "institucions representatives d’Occitània" -sic-. Qui representa Occitánia per lo consens e acordi que demanda Boya en cò de l'airal occitan francés ? Ne podem parlar atau tan que la region PACA aderís pas e reconeis mens l'occitan coma lenga ? Pel moment solet l'estat francés o pot far se parlam al seriós d'academias car las regions e sos govèrns an pas la representativitat qu'an los despartaments e collectivitats territorialas, cal pas se enganar sus aquò, vaqui doncas que caleriá parlar e plan saupre tanben ço que pensa l'estat francés ... e belèu son president (sovenetz que pel moment la ratificacion de la carta europèa de las lengas regionalas -engajament 56 del president Hollande- demòra pendent o es arrestada).
Bè, es ben complicat tot aquò...
Araneses, avetz una reponsabilitat AUTA davant l'istòria e davant Occitània TOTA.
Sètz los sols a poder far que que siá de seriós, d'institucional, de politic, per donar un avenir lòng per la lenga occitana DINS LO MOND, gràcia a las ajudas dels fraires de la Generalitat de Catalonha.
Del temps que en Val d'Aran, i es un espaci ont es possible de se garrolhar en occitan gascon aranés, de l'autre latz de la frontiera politica, en Occitània administrada per França, es lo rambal politic e lo voide per l'occitan, ò quasi. Quitament en Occitània d'Itàlia, i a gaire de que far la fèsta per l'avenir de l'occitan per carrièra...
Coma occitans/ occitanistas de l'autre costat de la frontiera, cal arrestar de desconejar, avem besonh de totis e de vos araneses bèl primier !
Planvolut Francés:
Sonque per allosion:
1.- Sò en disposicion de parlar -tostemp i e estat- d’aguesti tèmes quan sigue de besonh, o simplement quan volgam. Ja demanè ua intervencion en Plen deth Conselh, qu’auec lòc eth passat 7 d’agost e auí era oportunitat de parlar damb toti es conselhèrs deth Conselh Generau pendent mès d’ua ora. Vist eth vòste interès per seguir parlant, en vau a demanar ua auta e en tot cas me meti ara tua disposicion entà que parlem en quinsevolh aute moment. Jamès m’e aluenhat deth dialòg damb qui sigue.
2.- Eth suposat ostracisme e desmembracion der IEA comencèc hè sies ans. En podem parlar e li’n darè dades e referéncies. Non voleria auer de hèr public aguest debat. Recomposar lo trincat mos còste fòrça
3.- Tanpòc voi acceptar era sua provocacion entar enfrontament d’Acadèmies. Ei sabut que sò membre dera Acadèmia Occitana-Consistòri deth Gai Saber, en sò orgolhós, compartisqui es sòns principis, es sòns trebalhs,... mès creigui que i a lòc entà toti, entàs que se diden Acadèmies e entàs que non se'n diden, e que mos cau cercar sinergies e espacis, mès que non pas enfrentaments. O trobarie milhor que ara comencèssa a menspredar eth ....?
4.- Li demani “per favor”, que non emplegue era escòla aranesa en tot aguest debat. Creigui que non tòque e que, damb tot eth ressentiment que s’i vé, non pòt deishar arren de bon. Se li platz metegam ua línia vermelha ena escòla aranesa e era lengua pròpia e abans de porta’c entà un diari, parlem-ne e deishem actuar as sòns actors. Se trincam ... dempús non serà facil amassar.
5.- Sò partidari d’un Institut d’Estudis Aranesi, Acadèmia dera lengua occitana en Catalonha, damb competéncia sonque en Catalonha, que determine era correccion dera varianta aranesa damb ua referéncia continua, clara e erudita ath tronc occitan comun, damb coeréncies istoriques e diasistematiques, determinades per academics de clara trajectòria intellectuau e damb reconeishement internacionau en estudi dera lengua occitana. Cau ua Acadèmia que mantengue pònts damb aqueres institucions omologues dera rèsta d’Occitània, qu’agen era madeisha inquietut. Sense açò establir ua Acadèmia dera varianta ei hèr reduccionisme. S’era propòsta de Decret non ditz açò, parlem-ne! Entad açò existís eth periòde d’exposicion publica.
Hèra de paciéncia qu'avetz, mossur Boya, entà respóner a cada còp a las provocacions de Marçal Girbau...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari