Opinion
Sergio Mattarella, novèl President de la Republica Italiana
E parelh avem un novèl President de la Republica italiana. Renzi abo son morre de tòla que ben avem já emprés a conóisser es arribat a far elegir a la quatrena votacion Sergio Mattarella, un nom gaire conoissut derant e que a cuelhit de sorpresa ben de monde dins lo champ de la politica e de la gent tota.
Lo rottamatore es arribat enfin a una politica realista e a chausit una persona, que es de segur onesta, abo un passat que degun a ren da lhi reprochar mas que es clarament una continuitat de la fòrça centrista que en Itàlia ganha totjorn, e que es de bòt en bòt rapresentaa, sus chapèls diferents, da monde qu’arriba da l’airal DC (Democracia Cristiana).
Es un òme que aparten a la classa que, fai pas tant de temp passat, Renzi demandava de “rottamare”, mas que aüra lhi es necessària. La mancança de dubertura dal moviment “5 estelas” de Beppe Grillo envèrs una politica que s’enscrive dins un percors de mediacion institucionala, la fragmentacion de la gaucha, tot aquò a portat Renzi a la necessitat de dialogar abo Berlusconi abo lo “Patto del Nazzareno” e abo las fòrças centristas. Mas abo l’eleccion del President de la Republica encara un bòt Renzi a cuelhit tuchi de sorpresa: a compactat son partit, a trobat una majoritat sença besonh de Berlusconi, lo pacte dal Nazzareno semelha fotut... Anarem veire dins lhi mes venents que arribarè per las reformas institucionalas.
En tuchi lhi cas, per coma vai l’Itàlia, penso que Sergio Mattarella es lo menc di mals que nos polion arribar. Avem de segur besonh d’un òme que fasse respectar la constitucion, que sie fòrt dins aquela matèria e que pòsche far dialogar la drecha e la gaucha. De fach es aquò que s’es passat. Fins Grillo l’a laudat e donc que se deu dir? Una peira institucionala un pauc segura dins lo panorama italian es anaa a son luec.
La situacion de l’Itàlia es tragica, la disocupacion di joves es a l’entorn dal 40%, la reforma de las entitats localas a portat a una desfacha d’aquò que magara foncionava pas tròp ben sal territòri ma almenc existissia. Aüra se sap pas pus tròp abo qui dialogar e lo mai qu’an prés de poder son lhi comissaris, vist que ben d’entitats publicas son comissariaas.
Per nosautres de las Valadas Occitanas en Itàlia, 12 Valadas de montanha que electoralment já contavon gaire dins lo passat, abo la barradura de las Comunitats de Montanha (totas comissariaas) e la reforma de las Províncias, la situacion es clarament devengua mai dificila. Avem de menc en menc de rapresentança dins lhi diferents organismes que govèrnon la vita politica regionala, provinciala e comunala e mesme se de còp lhi pòl aver de monde que ven da la montanha occitana, de segur es pas istat chausit per aquesta apartenença mas per sa fidelitat a un partit politic.
Al moment se vei pas tròp d’onte se poleria traire de ponchs de fòrça per poler continuar dins nòstre trabalh sus la lenga occitana. La soleta causa que poleria rapresentar un ponch de fòrça es la Lei 482/99 “Nòrmas en matèria de tutela de las minorançar linguisticas estòricas”. Mas la Carta Europèa es jamai istaa ratificada da l’Itàlia. La Region Piemont a mesme pas fach una lei que aculhiesse la Lei estatala o almenc un document sus la draia d’aquela Lei, e las 12 lengas tutelaa da la Lei 482 (occitan, francprovençal, alemand, esloven, friulan, croat, albanés, grèc, ladin, sard, catalan, francés) son rapresentaas da un organisme que se sòna CONFEMILI da lòng temp agonisant. Donc lhi a pas un oganisme que nos rapresenta vèrs lo Govèrn e las Regions.
En retornant a Sergio Mattarella veiarèm dins lhi temps venents se es istat una bòna chausia per l’Itàlia e se abo el s’es sobrat verament lo temp dal Berlusconisme. Se almenc aquò s’es atrapat es un pas anant que chal pas sot valuar.
Vos tenarem al fial.
Lo rottamatore es arribat enfin a una politica realista e a chausit una persona, que es de segur onesta, abo un passat que degun a ren da lhi reprochar mas que es clarament una continuitat de la fòrça centrista que en Itàlia ganha totjorn, e que es de bòt en bòt rapresentaa, sus chapèls diferents, da monde qu’arriba da l’airal DC (Democracia Cristiana).
Es un òme que aparten a la classa que, fai pas tant de temp passat, Renzi demandava de “rottamare”, mas que aüra lhi es necessària. La mancança de dubertura dal moviment “5 estelas” de Beppe Grillo envèrs una politica que s’enscrive dins un percors de mediacion institucionala, la fragmentacion de la gaucha, tot aquò a portat Renzi a la necessitat de dialogar abo Berlusconi abo lo “Patto del Nazzareno” e abo las fòrças centristas. Mas abo l’eleccion del President de la Republica encara un bòt Renzi a cuelhit tuchi de sorpresa: a compactat son partit, a trobat una majoritat sença besonh de Berlusconi, lo pacte dal Nazzareno semelha fotut... Anarem veire dins lhi mes venents que arribarè per las reformas institucionalas.
En tuchi lhi cas, per coma vai l’Itàlia, penso que Sergio Mattarella es lo menc di mals que nos polion arribar. Avem de segur besonh d’un òme que fasse respectar la constitucion, que sie fòrt dins aquela matèria e que pòsche far dialogar la drecha e la gaucha. De fach es aquò que s’es passat. Fins Grillo l’a laudat e donc que se deu dir? Una peira institucionala un pauc segura dins lo panorama italian es anaa a son luec.
La situacion de l’Itàlia es tragica, la disocupacion di joves es a l’entorn dal 40%, la reforma de las entitats localas a portat a una desfacha d’aquò que magara foncionava pas tròp ben sal territòri ma almenc existissia. Aüra se sap pas pus tròp abo qui dialogar e lo mai qu’an prés de poder son lhi comissaris, vist que ben d’entitats publicas son comissariaas.
Per nosautres de las Valadas Occitanas en Itàlia, 12 Valadas de montanha que electoralment já contavon gaire dins lo passat, abo la barradura de las Comunitats de Montanha (totas comissariaas) e la reforma de las Províncias, la situacion es clarament devengua mai dificila. Avem de menc en menc de rapresentança dins lhi diferents organismes que govèrnon la vita politica regionala, provinciala e comunala e mesme se de còp lhi pòl aver de monde que ven da la montanha occitana, de segur es pas istat chausit per aquesta apartenença mas per sa fidelitat a un partit politic.
Al moment se vei pas tròp d’onte se poleria traire de ponchs de fòrça per poler continuar dins nòstre trabalh sus la lenga occitana. La soleta causa que poleria rapresentar un ponch de fòrça es la Lei 482/99 “Nòrmas en matèria de tutela de las minorançar linguisticas estòricas”. Mas la Carta Europèa es jamai istaa ratificada da l’Itàlia. La Region Piemont a mesme pas fach una lei que aculhiesse la Lei estatala o almenc un document sus la draia d’aquela Lei, e las 12 lengas tutelaa da la Lei 482 (occitan, francprovençal, alemand, esloven, friulan, croat, albanés, grèc, ladin, sard, catalan, francés) son rapresentaas da un organisme que se sòna CONFEMILI da lòng temp agonisant. Donc lhi a pas un oganisme que nos rapresenta vèrs lo Govèrn e las Regions.
En retornant a Sergio Mattarella veiarèm dins lhi temps venents se es istat una bòna chausia per l’Itàlia e se abo el s’es sobrat verament lo temp dal Berlusconisme. Se almenc aquò s’es atrapat es un pas anant que chal pas sot valuar.
Vos tenarem al fial.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mercé Inès.
La situacion en Itàlia es pas de bon comprene vista d'Occitània Granda. Mas es segur que las causas son vengudas encara mai dificilas per las Valadas amb la supression de las amassadas de províncias (que son ara pas pus que de divisions administrativas). En mai d'aquò, la província de Turin es venguda una Ciutat metropolitana, e me demandi quala importància poiràn aver las Valadas dins una entitat ara bailejada pel quite cònsol de Turin. Me demandi tanben çò que donaràn las "unions de comunas" que me sembla que van remplaçar a cha pauc las comunautats de montanha (o m'engani?)
Mercés per aquelas nòvas de las valadas e de lor contexte politic italian
Grandmercé per aquelas informacions politicas. Espèri que podrem profitar d'autras articles aital.
Mercés per aquel article.
E de que deven "Paratge" lo laboratòri politic de Marian Allocco sostengut per Sèrgi Berard dal Dalfin?
Se parlèt pi d'una seccion per lo Pimont occitan dal Partit Occitan, de que deven?
E al nivèl cultural, coma es mediatizat l'espaci occitan de Draoníer?
Mercés d'avança! E a lèu de vos tornar legir
Personalament, pensi que Renzi s'es revelat un Florentin de primièra en fasent elegir Mattarella e en se desbarrassar de Berlusconi
Mattarella, d'après çò que n'ai legit dins la premsa italiana a la reputacion d'un òme intègre coma o èra l'èx-president Napolitano
Bisogna aspettare un pò e... vedremo !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari