Opinion
Anticipar las municipalas de 2026 en Occitània francesa (I)
A Tolosa, per las eleccions municipalas de 2020, l’ecologista Antoine Maurice, cap de la lista ciutadana “Archipèl Ciutadan” amb lo sosten de LFI aviá perdut de solament 4 000 voses al segond torn fàcia al cònsol màger Jean-Luc Moudenc dels republicans (LR). Recentament, Jean-Luc Moudenc quitèt los republicans e candidatèt per un quatren mandat a Tolosa per anticipar una autra candidatura a dreita. De lor costat, los ecologistas, LFI e lo PS tolosan temptan de bastir un lista comuna per l’esquèrra, mas se garolhan per lo cap de lista.
A Marselha, la lista ciutadana d’esquèrra de la Prima Marselhesa gavidada per l’ecologista Michèle Rubirola gasanhèt l’eleccion municipala de 2020, malgrat la lista concurrenta de LFI. Sièis meses aprèp, amb la demission de la cap de lista ecologista, es l’ancian socialista Benoît Payan que devenguèt cònsol màger de Marselha. Las atacas duras de la dreita contra la municipalitat d’esquèrra de la Prima marselhesa an ja lançat la campanha de las municipalas de 2026. L’oposicion mostra son union e assumís son estrategia de secutament de la Prima marselhesa per temptar de reconquistar la primièra vila d’Occitània. A l’esquèrra, las discussions portan subre l’integracion de LFI dins la Prima marselhesa, per un novèl front popular en vista de las municipalas de 2026, mas lo posicionament pro centrista e tradicionalista de Benoît Payan sembla un empach grand.
A Bordèu, l’ecologista Pierre Hurmic, dins una aligança d’esquèrra sens LFI, prenguèt la comuna en 2020 après setanta cinc ans de regne de la dreita e se deuriá representar en 2026. La sociologia de la vila es d’ara enlà favorabla a l’esquèrra, e mai se non se sap lo posicionament de LFI. De son costat, una temptativa d’union de la dreita e del centre es a se bastir per contrar la mutacion ecologica de la ciutat e aprofitar de las oposicions que suscita.
Lo cònsol màger socialista de Clarmont d’Auvèrnhe Olivier Bianchi es oficialament candidat a las municipalas de 2026 per un tresen mandat. Amb lo renonciament de son opausant de dreita tradicional, Jean-Pierre Brenas (Los Republicans), la dreita clarmontesa se cerca un cap de fila novèl per las eleccions de 2026.
Ja se preparan las eleccions municipalas al nivèl de la part politizada de la populacion dins las vilas grandas d’Occitània, aital coma dins las vilas mejanas generalament dirigida per lo partit socialista o los republicans, mas amb un Rassemblament Nacional (RN) qu’i faguèt generalament de bons resultats.
Dins las comunas mai petitas, es lo temps de la cerca de personas novèlas per remplaçar los elegits demissionaris o tròp vièlhs.
En general, la feblesa dels partits occitans non lor permet pas de participar a aquela preparacion de las municipalas de 2026. E es encara tròp d’ora per las associacions occitanas per organizar de debats subre la plaça de l’occitan dins lor comuna per las municipalas avenidoira. Pasmens, fòrça accions se fan e se pòdon faire legalament al benefici de l’occitan al nivèl de las comunas.
Pasmens, es lo temps ont se bastisson las aliganças e las listas. Es lo moment bon per far ausir localament la votz occitana coma simple ciutadan o ciutadana l’interior dels partits o dels movements ciutadans implicats dins las futuras municipalas. Es lo moment bon per s’inscriure dins la dinamica de formacion de las listas per las municipalas de 2026.
Nòta:
- LFI: La França Insomesa
- LR: Los Republicans
- PS: Partit Socialista
- RN: Rassemblament Nacional
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
D'aqui 2026 pus degun parlara de la dreicha o de l'esquerra. La sola question sera l'independença de França. E França porria se crubir de drapeus frances e cantar la marselhesa mesme en Occitania.
L'òm vòl pas s'ocupar de politica mas la politica a minjar França e tot çò que content. La politica francesa se decida pus a Paris mas a Bruxel, . L'union europenna a minjar França e tot çò qu'avia bastit de pausitiu per sos abitants e mesme per sas minoritats nacionalas. L'economic politic a ganhat au detriment de la cultura e de la diversitat. Los frances, mesme los dirigeants dempuei lo maire tresquenza aus prefets e tot lo corps administratiu, la poliça, los militaris en an lòr cofle d'una poltica que fai lo contraria de çò que chaldria far, que ment : deficit economic, degradacion daus services publics, de l'ensenhament, reglas que segan las leis de las multinacionals, pus leu las de los que dirigen aquelas multinacionalas.
L'ONU, l'OTAN; l'UNion Europenne seran suprimadas que sos crubertura de far lo bian son de la structura au service daus poderos los pus cheitius.
Tot se vai efondrar per bastir una autra societat, una autra organisacion.
Per Occitania la sola batalha a menar es aquela de l'identitat occitana dins França e comptar que sur nòstres arguments.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari